Si algun cop heu visitat Bilbao segurament heu vist que guarda certa similitud amb Barcelona, sobretot en un factor. Parlem de les rajoles del carrer, que són força semblants a les que podem trobar per la capital catalana, amb les seves llambordes. A continuació, us explicarem l'origen d'aquestes rajoles i el perquè les dues ciutats comparteixen aquest estil tan únic als seus carrers.
Per què les rajoles de Barcelona i Bilbao són tan semblants?
Per començar a explicar la intrahistòria de les rajoles de Bilbao, és important tenir en compte que el seu origen guarda relació directa amb Barcelona, per aquest motiu són tan semblants. Tot va començar a la casa Amatller, a principis del segle XX, quan l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va crear el disseny anomenat popularment com la 'flor de Barcelona', un disseny més que conegut per tots nosaltres que està compost per una flor de quatre pètals al centre.
Aquest disseny es va crear en un primer moment per decorar el pati de carruatges de la casa Amatller, però ràpidament es va estendre per l'Eixample. D'aquesta manera, amb el pas del temps aquest disseny tan peculiar es va convertir en un dels símbols més destacats i reconeguts de la ciutat. Anys més tard Bilbao va considerar que era una gran idea emular el disseny dels carrers de Barcelona per fer un redisseny a les rajoles dels seus carrers, per tal de resoldre les necessitats del clima tan plujós que existeix en la capital del País Basc.
D'aquesta manera, Bilbao va escollir la 'flor de Barcelona' i va adaptar-la amb un nou disseny, en el dibuix mantenia la flor de quatre pètals, però va afegir quatre petits canals perquè fer caure la pluja als carrers. Aquest fet va provocar que la població bilbaïna pogués passejar amb normalitat sense haver d'embrutar-se excessivament durant els dies de pluja.
Rajoles amb molta història
Amb aquest mirall barceloní al davant, Bilbao no copia, sinó que reinterpreta. El resultat és el que avui molts coneixen com la “baldosa de Bilbao”. Va ser desenvolupada durant el procés de renovació del Nou Bilbao, especialment en les intervencions urbanes dels anys posteriors al pla de recuperació de la Ría i l’obertura del Guggenheim. Aquesta combinació va fer que, de mica en mica, el paviment esdevingués omnipresent a moltes zones de la ciutat, sobretot als entorns modernitzats de l'Abando, Indautxu i l’àrea propera a la Ría.
Aquesta coincidència en les rajoles també explica una altra realitat ben actual: s’han convertit en un reclam turístic tant a Barcelona com a Bilbao. A la capital catalana, la “flor” ja és gairebé un souvenir més, hi ha samarretes, tasses, bosses i fins i tot joies, i molts visitants en busquen fotografiar el patró original de l’Eixample. A Bilbao passa una mica el mateix: el paviment adaptat s’ha tornat part del paisatge que els turistes reconeixen quan passegen cap al Guggenheim o pels carrers renovats del centre. En totes dues ciutats, allò que va néixer com una solució pràctica per al dia a dia de la gent s’ha acabat convertint en un símbol fàcil d’identificar, exportar i, sobretot, de consumir.