A les tres de la matinada, Santi Millán ja era a Mercabarna. Li tocava pesar xais i apuntar-ne la numeració. Després se n'anava a classe de teatre, on més d'una vegada se li tancaven els ulls. Ho va explicar a El País Semanal en recordar la feina amb què es va pagar l'escola: "Hi havia mesos que em treia fins a 90.000 pessetes", va dir.
La matrícula del Col·legi de Teatre de Barcelona costava 60.000 pessetes per trimestre. Millán havia acabat allà després de quedar-se fora de l'Institut del Teatre i li sabia greu demanar-los aquests diners als seus pares. Així que es va posar a treballar a l'escorxador. Sortia a les onze del matí i encara li quedava dia per anar a classe. Això d'arribar amb els ulls ben oberts ja era una altra cosa.
El que més l'avorria de l'escorxador
A Millán el van posar a la bàscula perquè tenia estudis. El problema, segons explicava ell mateix, era que es passava el torn sol, veient passar xais. Quan podia, s'escapava a tallar-los el cap. Dit així, costa imaginar que aquesta fos la part que li feia més suportable la nit, però a ell l'avorria molt més quedar-se al costat de la bàscula.
A l'escola, el seu professor d'expressió corporal, Berti Tobías, es recordava d'aquell alumne que arribava mig adormit i que, quan tocava inventar-se un personatge, es desenvolupava amb una facilitat que cridava l'atenció. Millán ja havia descobert en els festivals del col·legi que gaudia actuant. Ara li tocava esbrinar si podia guanyar-se la vida amb això.
La prova de La Cubana que va començar amb una broma
Jordi Milán necessitava un substitut per a Cómeme el coco, negro i va trucar al Col·legi de Teatre perquè li enviessin uns quants alumnes. Santi va ser un d'ells. Quan va arribar a la prova, els actors el van rebre vestits com els personatges de l'espectacle i un li va preguntar si era carter. Millán va trigar una estona a adonar-se que li estaven prenent el pèl.
Va tornar l'endemà per a una segona prova i aquesta vegada va ser ell qui es va presentar fent un paper, el d'un productor que volia contractar la companyia. Va acabar entrant a La Cubana i s'hi va quedar una dècada. Les hores a la bàscula li havien servit per pagar-se les classes. Va ser en aquestes classes on el van trobar per a la seva primera feina sobre un escenari.