Deixar de fumar és un dels objectius de salut més comuns, però també un dels més difícils d'assolir. Malgrat les campanyes de conscienciació i les múltiples ajudes disponibles, milions de persones continuen lluitant contra el tabac. El psicòleg Rodrigo, en el seu vídeo, ho planteja amb claredat: “Deixar de fumar no va de força de voluntat, has de reprogramar la teva ment”. Aquesta afirmació ens convida a anar més enllà de l'enfocament tradicional de “simplement deixar-ho”, per entendre les causes psicològiques profundes i treballar sobre elles.
La problemàtica del tabac i els seus efectes nocius
El tabac és una de les principals causes de malaltia i mort prevenible al món. El seu consum està vinculat clarament amb càncer de pulmó, malalties cardiovasculars, bronquitis crònica, emfisema i una sèrie d'afeccions que deterioren greument la qualitat de vida. Segons l'Organització Mundial de la Salut, el tabac mata més de 8 milions de persones cada any a escala global, i molts més pateixen conseqüències de salut serioses pel consum continuat.
Els efectes del tabac no es limiten als qui fumen: el fum passiu també és perillós, afectant familiars i persones properes. A més, la dependència física i psicològica que genera la nicotina fa que deixar de fumar sigui un desafiament més gran que moltes altres addiccions.
Tot i que les xifres han anat disminuint en alguns països gràcies a polítiques de salut pública, el nombre de fumadors continua sent molt alt en regions de baixos ingressos o entre grups vulnerables. Això ha portat governs, organitzacions sanitàries i professionals de la salut a implementar una varietat de solucions per reduir-ne el consum.
Solucions i enfocaments per deixar de fumar
Les estratègies per combatre el tabaquisme es mouen en diversos fronts. En el pla polític i sanitari s'inclouen augments d'impostos al tabac, prohibició de publicitat de productes de tabac, zones sense fum i advertències sanitàries obligatòries als paquets. Totes aquestes mesures han demostrat ser eficaces per reduir el nombre de nous fumadors i per disminuir el consum entre els qui ja fumen.
En l'àmbit clínic existeixen també teràpies de reemplaçament de nicotina (pegats, xiclets o inhaladors) i medicaments receptats que ajuden a mitigar els símptomes d'abstinència. Tanmateix, com subratlla Rodrigo, aquests enfocaments per si sols no són suficients si no s'aborda el component psicològic de l'addicció.
Reprogramar la ment: l'enfocament de Rodrigo
Rodrigo planteja que deixar de fumar no s'ha de concebre com un acte de força de voluntat momentània, sinó com una transformació de patrons mentals i emocionals profundament arrelats. La nicotina pot crear dependència física, però les associacions psicològiques amb situacions, emocions o rutines són les que més dificulten l'abandonament definitiu. El cigarret sol estar vinculat a moments d'estrès, socialització, pausa laboral o hàbit nocturn, i trencar aquestes associacions implica reconfigurar la manera de pensar i reaccionar davant d'aquests desencadenants.
El psicòleg recomana tècniques com:
Identificar els desencadenants emocionals que porten a fumar.
Substituir conductes (per exemple, beure aigua o caminar en lloc d'encendre una cigarreta).
Treballar la regulació emocional, aprenent a gestionar estrès o ansietat sense recórrer al tabac.
Practicar mindfulness o pensaments alternatius, que ajudin a trencar l'automatisme de “quan m'estresso, fumo”.
Per a Rodrigo, la clau rau a transformar la relació amb l'hàbit, entenent que trencar amb el tabac implica també canviar pensaments i respostes automàtiques. La voluntat pot iniciar el procés, però és la reprogramació mental i emocional la que sosté el canvi a llarg termini. En definitiva, deixar de fumar deixa de ser una batalla contra un mateix per convertir-se en un procés de reentrenament psicològic que permet desenvolupar nous patrons de vida més saludables.