Del 2006 ençà, l’AMB està treballant per connectar els rius metropolitans amb els seus veïns i veïnes, mitjançant la millora i l’arranjament dels camins i de les lleres a través de passos fluvials. La recuperació ambiental i la regeneració paisatgística s’evidencien amb una optimització en la qualitat tant de l’aigua com de la vegetació que envolta aquests espais. Aquestes millores han propiciat un increment en la afluència d’usuaris als rius: “estem molt a prop dels 3 milions de visites anuals al Llobregat”, fa balanç Martín Gullón Santos, coordinador d’infraestructures de l’AMB. “Els tres eixos prioritaris que tenim ara mateix”, continua, “són la recuperació ambiental, l'ús social i la millora paisatgística”. 

“Des del 2015 hem fet tot un seguit d'intervencions en aquests espais fluvials que sumen prop de 40 milions d'euros”, quantifica Mireia Monràs, arquitecta de la coordinació general d'infraestructures de l'AMB. La inversió va fer-se amb tres objectius clars. En primer lloc, es treballa per consolidar la infraestructura verda-blava metropolitana. Millorar la connectivitat ecològica, ambiental i social d’aquests espais és el segon dels tres punts claus. En tercer lloc, naturalitzar els rius per apaivagar els efectes del canvi climàtic és una altra de les prioritats que s’ha marcat l’AMB.

Martín Gullón Santos: “Els tres eixos prioritaris que tenim ara mateix són la recuperació ambiental, l'ús social i la millora paisatgística"

Gual del riu sec de Ripollet / Foto: AMB

Gual del riu sec de Ripollet / Foto: AMB

Apropar els espais fluvials metropolitans

L’AMB i municipis treballen colze a colze per la millora ambiental i paisatgística dels seus rius, una tasca que entomen amb una visió integradora que inclou la planificació, el disseny, l’execució i el manteniment de les actuacions. L'interès compartit entre l’AMB i ajuntaments es tradueix, en el cas concret del Llobregat, amb l’impuls d’acords interadministratius per al manteniment del riu, materialitzats més tard en convenis dels quals ja es beneficien Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

Els rius metropolitans cada cop són més valorats com un paisatge de proximitat de gran qualitat que paga la pena visitar durant tot l’any

Existeixen tres tipus diferents d’intervencions relacionades amb l’accessibilitat de l’espai: les que recuperen la relació física entre els nuclis i la metròpoli amb el riu; les que restableixen la connectivitat longitudinal al llarg dels marges del riu i les que asseguren la connectivitat entre les dues ribes. “Tenim una forta demanda per part dels ajuntaments per obrir aquests espais fluvials als municipis veïns perquè hi penetrin, perquè els rius eren espais marginalitzats que havien quedat tancats”, ens explica l’arquitecta Mireia Monràs.

“En començar a fer actuacions als nostres espais fluvials”, segueix Monràs, “ens vam trobar un paisatge molt degradat, ple d'infraestructures tant pel que fa a les autopistes, les autovies, les vies fèrries, com pel que fa a un subsol ple de tota mena de connexions subterrànies; tot plegat, no fa altra cosa que marginar i allunyar els espais fluvials de la ciutadania”. Un cop aplicades les intervencions d’accessibilitat, juntament amb altres processos de renaturalització i condicionament d’espais, es va aconseguir transformar un riu degradat en un espai fluvial atractiu i al servei del gaudi dels veïns i les veïnes.

En canviar la percepció de l’espai, els rius metropolitans cada cop són més valorats com un paisatge de proximitat de gran qualitat que paga la pena visitar durant tot l’any. Més del 80% dels seus usuaris són del territori i molts d’ells visiten un mateix espai fluvial dos o tres cops per setmana, per fer exercici, caminar o passejar una mascota, alhora que es gaudeixen d’un entorn natural. Això reforça la visió del riu com un espai metropolità que contribueix al benestar i a la salut dels ciutadans.

Connectivitat i biodiversitat al Llobregat

El futur Pla Estratègic Metropolità del Llobregat, amb una visió integral del territori, pretén definir un model de riu que integri tant la planificació, com els projectes i la gestió d’aquest espai. Per fer-ho, hi ha dues actuacions que tenen com a objectiu analitzar el paper del Llobregat pel que fa a la connectivitat ecològica, o la capacitat que té la fauna de moure’s al territori, i la biodiversitat, o les espècies diferents presents al territori. L’àmbit d’estudi dels treballs del Llobregat inclou, també, les connexions amb les rieres que li són tributàries.

En termes de biodiversitat, els estudis fets per l’AMB certifiquen l’heterogeneïtat d’espècies detectades als espais fluvials

Pel que fa a la connectivitat ecològica, cal dir que és imprescindible pel manteniment dels valors paisatgístics del Llobregat, i estudiar-la permet reforçar els principals espais connectors del riu, millorant-ne alhora els punts crítics. Una de les troballes que se’n desprenen d’aquests estudis és que la fauna té moltes dificultats per moure’s del riu cap a espais naturals del seu entorn, i a l’inrevés, puix que el riu és un espai constret per zones urbanes i industrials, molt fraccionat per infraestructures viàries i ferroviàries.

“Als nostres espais fluvials”, intervé de nou Martín Gullón, “hi trobem més de 1.200 espècies de fauna i més de 2.000 de flora”. En termes de biodiversitat, els estudis fets per l’AMB certifiquen l’heterogeneïtat d’espècies detectades, sent el Delta del Llobregat l’espai amb més biodiversitat recollida. Els estudis han identificat espècies que no s’enregistraven a l’àrea d’estudi des de feia anys —papallones diürnes— i ha ratificat presències no-estables —la llúdriga—. Pel que fa a la fauna salvatge amenaçada, en primer lloc trobem els ocells, seguidament dels ratpenats, amb fins a quatre espècies en estat vulnerable.

Visita premsa eix del Llobregat (14)
Riu Llobregat / Foto: AMB
Actuacions en paisatges naturals i urbans

Engegat el 2015, el Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació. Des del seu naixement, s’han destinat 40 milions d’euros per a aquest programa —han estat sufragats majoritàriament per l’AMB, però amb participacions dels ajuntaments beneficiats. A més, algunes actuacions també s’han finançat amb FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) en el marc d’un conveni signat entre l’AMB i la Generalitat. 

El Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans pretén millorar els espais fluvials, recuperar les zones degradades i integrar els elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació

Dins d’aquest programa ressalten actuacions com ara bé la creació d’una zona refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet o la recuperació socioambiental del riu Llobregat, on la pavimentació, la gestió natural de l’aigua a través de cunetes verdes, les plantacions d’arbrat i espècies arbustives autòctones, i la creació de miradors i àrees d’esbarjo han dotat d’identitat metropolitana aquest espai fluvial singular.  

A més, s’ha intervingut a Ripollet en el riu Ripoll, millorant mediambientalment la zona i generant una nova connexió entre ambdòs marges, on un nou gual inundable recupera l’espai fluvial. La connexió entre marges del Ripoll també ha estat efectuada a Barberà del Vallès, amb una passera penjant per a vianants. També s’han fet actuacions relacionades en altres espais fluvials entre les que es poden destacar les ubicades a Montcada i Reixac, Begues, Sant Climent de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat, Viladecans, Montgat i Cerdanyola del Vallès,  

àmbit fluvial riu Sec Cerdanyola del Vallès
Río seco de Cerdanyola del Vallès / Foto: AMB
Projectes finançats per la Unió Europea

La singularitat del Llobregat fa que Europa tingui un especial interès a impulsar-hi programes com els UrbanGeeningPlans o el Clearing House. El primer té la voluntat de reforçar la biodiversitat i mitigar els efectes del canvi climàtic per impulsar la renaturalització de les nostres urbs. Amb una durada de dos anys, i si ens centrem en la seva activitat a la metròpolis de Barcelona, el projecte posa el focus en l’àmbit del Llobregat i en les solucions basades en la natura. Compta amb la participació de 5 àrees metropolitanes i 2 ONGs. 

La singularitat del Llobregat fa que Europa tingui un especial interès a impulsar-hi programes com els UrbanGeeningPlans

Clearing House, per altra banda, vol conèixer en profunditat els arbres i els boscos que trobem dins la metròpolis, com a solució basada en la natura, amb la voluntat de millorar-ne la gestió i auspiciar-ne la presència dins les metròpolis per tots els beneficis que aporten tant al territori com a la salut de les persones. Aquest projecte compta amb més de 26 socis repartits en 10 ciutats i àrees metropolitanes europees i xineses, i l’AMB ha escollit com a àmbit d’estudi del projecte la vall baixa del riu Llobregat.

Dintre del projecte Clearing House s’ha creat Llobregat&CO, un laboratori viu de cocreació que aportarà noves idees sobre com planificar, gestionar i governar l’entorn fluvial del Llobregat. En aquest marc s’han dut a terme diversos tallers de cocreació i altres activitats, per generar coneixement col·lectiu al voltant de les solucions basades en la natura. Tots els resultats dels tallers s’han bolcat a una cartografia de cocreació per identificar, millorar i potenciar tots els valors ambientals, socials i productius del Llobregat i del seu entorn.