Ricky Rubio és un clar exemple de 'rara avis'. No és habitual que un esportista d'elit s'atreveixi a obrir-se per parlar dels seus sentiments i de les seves emocions, explicant alguns dels episodis més complicats de la seva carrera. Perquè va tenir una sèrie de problemes mentals que el van acompanyar durant diversos anys, incloent-hi una profunda depressió, causada per la mort de la seva mare, mentre encara competia a l'NBA, la lliga més exigent del planeta.
L'actual jugador del Joventut de Badalona, equip on va debutar a l'ACB amb tan sols 14 anys i al qual va tornar recentment abans de retirar-se, va ser una de les grans estrelles de franquícies com Utah Jazz, Phoenix Suns o Minnesota Timberwolves, que el van escollir en la posició número cinc del draft. I va poder complir el seu somni de marxar a jugar als Estats Units, encara que això també li va provocar nits sense dormir, malsons i moltes hores plorant.
"Gaudeixes moltíssim però també és més difícil del que sembla. Arribar és difícil, però mantenir-se i cada any tenir les ganes i demostrar-ho costa el seu. Sobretot, mentalment més que físicament. Jugar 82 partits és un desgast molt gran, però mentalment fins i tot més i és una cosa que he anat aprenent amb els anys. Hi ha expectatives cada temporada. I has de tenir molta paciència. Es viu una mica diferent aquí i a Europa. Cada any, per molt malament que ho hagis fet la temporada anterior, tens una nova oportunitat. I amb el draft, jugadors, fitxatges, traspassos… les coses poden canviar molt ràpid. I has d'estar preparat per a això", explicava el jugador del Masnou en una entrevista amb 'Gigantes'.
"Mai vaig voler ser un referent i des de ben petit va ser així i per això també ve tot. Jo només volia jugar a bàsquet i amb 14 anys començo a tenir una pressió amb la qual allò deixa de ser el joc d'un nen i comença a ser el d'un professional. I canvien moltes coses aquí. Però després passo per diferents èpoques i hi ha una època de la meva vida en què busco i llegeixo molt de gent que ha viscut situacions que jo vaig passar. Situacions personals que no ajuden i que acaben afectant el professional. Llavors en veure que altra gent m'ajudava directament, però indirectament, explicant la seva història, em vaig obrir una mica més a explicar el que estava passant. Perquè, si en algun cas pot ajudar algú i inspirar algú, doncs molt millor", va prosseguir el campió del Mundial de 2019 amb la selecció espanyola, on va ser escollit com a MVP.
"En cap cas ho faig per demostrar res, sinó per ajudar. Quan la gent se sent reflectida en algú que ha tingut èxit en el que està fent, li venen més ganes de poder tirar endavant. Com crec que em va passar a mi. Molta gent que pensa que el jugador pot ser un robot i que quan salta a la pista no li preocupa més que el bàsquet. No és així. Hi ha coses que preocupen més enllà del bàsquet i això afecta la pista. Aquesta experiència em va ajudar moltíssim a poder obrir-me una mica i expressar el que estava passant en aquell moment i explicar a mesura que va passant la meva carrera la meva evolució com a jugador, però també com a persona", va sentenciar Rubio.