Carregant...

Els números romans formen part de molts elements de la nostra vida quotidiana, des de monuments i documents històrics fins a rellotges de paret i campanars. Tanmateix, hi ha un detall que sovint passa desapercebut: en alguns rellotges, el número quatre no apareix escrit com a IV, tal com ens van ensenyar a l'escola, sinó com a IIII. Aquesta particularitat no és una errada ni una qüestió de desconeixement de les normes de numeració romana. Al contrari, respon a motius històrics, estètics i pràctics que expliquen per què molts fabricants han mantingut aquesta representació al llarg dels segles.

El motiu estètic darrere del número IIII

La numeració romana tradicional estableix que el quatre s'escriu IV, és a dir, una unitat abans del cinc. Malgrat això, en el món de la rellotgeria s'ha consolidat una excepció que encara avui es pot observar en nombrosos rellotges, inclosos alguns campanars. Una de les explicacions principals té a veure amb l'harmonia visual de l'esfera. Segons l'Institut Britànic de Rellotgeria, utilitzar IIII en comptes de IV permet aconseguir una distribució més equilibrada dels símbols al voltant del rellotge.

Un rellotge amb números romans / Foto: Pexels

Aquesta representació crea una simetria visual amb el número VIII, situat a la banda oposada de l'esfera. A més, el IIII resulta més fàcil de llegir per a algunes persones que el IV, especialment quan es mira el rellotge de lluny. També evita possibles confusions visuals amb el VI, que representa el número sis. Per tant, aquesta manera d'escriure el quatre no respon únicament a una tradició, sinó també a criteris de disseny que faciliten la lectura i contribueixen a mantenir l'equilibri de l'esfera.

Què hi té a veure el rei Carles V de França?

Una altra explicació està relacionada amb la història de la monarquia francesa. Segons la marca de rellotges Citizen, l'origen d'aquesta particularitat es remunta al segle XIV i al rei Carles V de França.

L'any 1364, el monarca va veure el número IV representat en el rellotge de la torre del seu palau. La inscripció no li va agradar perquè interpretava aquella combinació com una resta, és a dir, cinc menys un. Per aquest motiu, va ordenar que se substituís per IIII. A partir d'aquell moment, aquesta representació es va anar consolidant en el sector de la rellotgeria i es va transmetre entre fabricants de diferents èpoques.

Una tradició que encara es manté als rellotges

Actualment, les dues formes continuen existint, però el IIII és especialment habitual en rellotges analògics amb numeració romana. Aquesta particularitat demostra com una convenció històrica i uns criteris estètics poden arribar a tenir tant de pes com les normes acadèmiques.

Així doncs, si algun dia observeu un campanar o un rellotge antic i hi trobeu quatre pals en lloc de la combinació IV, no és cap error: és una tradició amb segles d'història al darrere.