Ramon Pellicer porta dècades davant d'una càmera, però la seva relació amb parlar en públic va començar molt abans d'arribar a TV3. El periodista ha explicat que un dels primers moments en què va descobrir que se sentia còmode comunicant va ocórrer quan encara era un nen i vivia al Poblenou de Barcelona. No va ser en una ràdio ni en un estudi de televisió, sinó llegint davant dels assistents a una missa.
Pellicer ho va recordar recentment a Mirador Barcelona, de betevé. Durant una celebració de Pasqua a la parròquia de Sant Pancràs, el mossèn va preguntar als seus pares si el petit Ramon podia fer una lectura en veu alta. Ells van decidir que fos ell mateix qui acceptés el repte. El resultat va acabar deixant-li una sensació que encara recorda: "Em van felicitar molt i em va agradar, em vaig sentir molt bé".
Una primera experiència davant del públic
Aquell episodi no va quedar com una simple anècdota infantil. Després d'aquesta primera lectura, Pellicer va seguir participant com a lector tant en missa com posteriorment a l'escola. Ell mateix relaciona aquelles experiències amb el naixement d'aquell "cuc" per comunicar que acabaria marcant la seva trajectòria professional.
L'escenari també té molta importància en els seus records. Pellicer va passar els primers 26 anys de la seva vida a l'entorn del Poblenou, concretament al barri del Parc i la Llacuna. Allà va construir bona part dels seus primers vincles i va començar a desenvolupar una facilitat per expressar-se davant d'altres persones que anys després convertiria en professió.
Del lector de missa a una vida davant de les càmeres
Amb el temps, aquella comoditat en parlar davant d'altres es va transformar en una carrera lligada completament a la comunicació. Pellicer ha passat per ràdio i televisió, tot i que el seu rostre està especialment associat als informatius de TV3, on ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria. L'interessant és que, en mirar cap enrere, no situa l'origen de tot en un gran moment professional ni en una decisió acadèmica. Ho troba en una cosa molt més petita, un niño que acepta leer unas líneas durante una celebración religiosa y descubre que le gusta sentirse escuchado.
Anys després, la seguretat davant les càmeres sembla una cosa completament natural en Pellicer. Però ell mateix sap exactament on va començar a intuir-la: en aquella parròquia del Poblenou, després de rebre unes felicitacions que van fer que volgués tornar a posar-se davant dels altres.