Rafael Ruiz tenia clar abans de cobrar la seva primera pensió que no volia passar la jubilació a Mallorca. Havia treballat durant dècades i, quan va arribar el moment de retirar-se, va sentir que quedar-se significava continuar atrapat per un cost de vida que amb prou feines li deixava marge. La seva decisió va ser immediata: va tancar la seva etapa laboral i va preparar les maletes.
"Em vaig jubilar el 10 de maig i el dia 15 ja estava volant", ha explicat. Cinc dies van separar el seu últim tram com a treballador d'una nova vida a Tailàndia. No hi va haver mesos d'adaptació ni dubtes. Rafael coneixia el destí, sabia el que buscava i volia comprovar com més aviat millor si la seva pensió podia proporcionar-li allà una tranquil·litat que a Mallorca veia impossible.
Cinc dies per començar una vida completament diferent
La seva pensió ronda els 1.250 euros mensuals. A Mallorca, explica, podia desaparèixer ràpidament entre habitatge, menjar i despeses quotidianes. El problema no era únicament econòmic. Rafael sentia que la jubilació podia convertir-se en una rutina limitada a romandre a casa, passejar, nedar i esperar el següent ingrés. Després de tota una vida treballant, volia una cosa diferent.
@sergiocastillo.180 Jubilado en Tailandia 🇹🇭 explica cómo mantuvo una relación a distancia de 1 año antes de ir a Tailandia y no se lo pensó 2 veces para tomar la decisión #jubilado #rafael #tailandia #expatriado #expatriación #jubilación
♬ original sound - SergioCastillo.180
Tailàndia li va oferir aquest marge. Allà assegura pagar al voltant de 100 euros al mes pel seu habitatge i pot menjar fora sense que fer-ho es converteixi en un luxe. La mateixa pensió que a Mallorca li semblava insuficient adquireix més capacitat de compra. Per a Rafael, aquesta diferència es tradueix en més autonomia, vida social i llibertat per decidir com emprar el seu temps.
Jubilar-se també pot significar començar de nou
La seva marxa demostra que la jubilació no sempre es viu com una retirada. Per a algunes persones pot convertir-se en el moment de canviar de ciutat, país o estil de vida. Rafael no va esperar perquè feia temps que imaginava què faria quan deixés de treballar. El 10 de maig va arribar la jubilació i cinc dies després estava començant allò que havia planejat.
La seva experiència no significa que traslladar-se a Tailàndia sigui senzill per a qualsevol jubilat. Visats, assistència sanitària, assegurances, fiscalitat, idioma i distància respecte a la família s'han d'estudiar abans de marxar. Rafael va assumir aquests condicionants perquè tenia una prioritat clara: volia gaudir ara del temps que acabava de recuperar. Després de dècades sotmès a horaris laborals, no estava disposat a consumir els primers mesos de jubilació esperant. Cinc dies van ser suficients per tancar una vida a Mallorca i començar-ne una altra a milers de quilòmetres, amb la sensació que retirar-se no significava aturar-se, sinó triar per primera vegada com volia viure cada jornada.