Rafael Ruiz va prendre una decisió que molts jubilats espanyols es plantegen quan la pensió ja no els arriba: abandonar el seu entorn i començar de nou en un país més barat. Després d'anys a Mallorca, assegura que la seva vida s'havia reduït a quedar-se a casa, caminar, nedar i esperar a cobrar. Tenia sostre, però sentia que li faltaven companyia, il·lusió i marge econòmic.
"A Espanya hi ha jubilats amb moltíssims diners estalviats i estan morts de pena. Jo aquí no tinc ni un duro, però em sento el rei del mambo", ha explicat. A Tailàndia va trobar una rutina diferent, amb lloguers més baixos, menjars assequibles i una vida social que li permet sortir sense calcular constantment quant queda al compte.
A Mallorca sobrevivia pendent de la pensió
Rafael percebia al voltant de 1.250 euros mensuals, una quantitat que a Mallorca amb prou feines li permetia cobrir lloguer, subministraments, alimentació i despeses quotidianes. Quan s'acostava el dia 25, reconeix que ja no li quedaven diners i esperava desesperadament el següent ingrés. Aquesta pressió econòmica va acabar afectant també el seu estat d'ànim i les seves ganes de relacionar-se.
A Tailàndia assegura pagar prop de 100 euros de lloguer i arribar a final de mes amb diners disponibles. La diferència no només li permet consumir més, sinó recuperar autonomia: pot menjar fora, desplaçar-se i compartir temps amb altres persones. Per a ell, sentir-se ric no significa acumular patrimoni, sinó poder decidir què fer sense témer cada despesa petita.
Jubilar-se fora també exigeix valorar els riscos
La seva experiència reflecteix per què alguns pensionistes busquen països amb un cost de vida menor. Una pensió modesta a Espanya pot oferir més capacitat de compra en determinats llocs del sud-est asiàtic. A més, el canvi d'entorn pot trencar la soledat i retornar una sensació d'aventura que moltes persones creuen perduda després de jubilar-se.
Tanmateix, traslladar-se a l'estranger no garanteix una vida senzilla. Abans de fer-ho convé revisar el visat, l'assegurança mèdica, la fiscalitat, l'idioma i la distància respecte a la família. Una malaltia greu pot generar factures elevades si no hi ha cobertura suficient. Rafael descriu el seu canvi des de l'entusiasme perquè va passar de sentir-se atrapat a Mallorca a recuperar llibertat a Tailàndia. La seva frase resumeix aquesta transformació: no té una fortuna, però pot viure, relacionar-se i gaudir de la seva pensió. Per a ell, això val més que romandre a Espanya amb estalvis i sentir-se sol i recuperar una dignitat quotidiana que sentia perduda des de feia massa temps a Mallorca.