Rafa, pagès: “Perdem 21 hores al dia per acabar guanyant 800 euros bruts”

La realitat del treball al camp torna a posar-se sobre la taula amb testimonis que reflecteixen una situació límit. Mentre els preus als supermercats pugen, molts productors asseguren que els seus ingressos no només no creixen, sinó que amb prou feines cobreixen costos. I el cas de Rafa, agricultor, el resumeix amb una frase contundent.

I és que parla de jornades que s'allarguen fins a l'extrem. “Perdem 21 hores al dia”, explica, en referència a la dedicació constant que exigeix el treball agrícola. Un esforç que, tanmateix, no es tradueix en una rendibilitat tan espectacular com la quantitat d'hores que dediquen a la feina.

Jornades llargues i rendibilitat mínima

D'aquesta manera, el principal problema és en la relació entre esforç i ingressos. Rafa assegura que, després d'assumir totes les despeses, els seus ingressos se situen al voltant de 800 euros bruts. Una xifra que reflecteix la dificultat de sostenir l'activitat en un món summament dur, tant en el físic com en el mental.

I és que el camp implica costos constants: combustible, maquinària, fertilitzants, aigua i mà d'obra. A això s'hi sumen factors externs com el clima o les fluctuacions del mercat, que poden alterar per complet una campanya sense que un tingui res a fer al respecte.

El desequilibri en la cadena de valor

La realitat és que molts agricultors denuncien que el preu que reben pels seus productes està molt per sota del que paga el consumidor final. Aquest desequilibri en la cadena de valor és un dels principals problemes del sector. I és que entre el productor i el punt de venda intervenen múltiples actors, cosa que dilueix el marge de l'agricultor. El resultat és un sistema on qui produeix és qui menys guanya.

Aquesta situació no només afecta el present, també el futur del sector. Molts joves no veuen viable dedicar-se a l'agricultura en aquestes condicions. El sector fa temps que reclama mesures que garanteixin preus justos i major protecció davant dels costos. Així doncs, el testimoni de Rafa no és un cas aïllat. Reflecteix una problemàtica estructural que afecta milers de treballadors del camp. I posa sobre la taula una pregunta clau: com fer sostenible una activitat essencial que, en molts casos, no ho és per a aquells que la sostenen.