Quique compara l'accés a l'habitatge amb la possibilitat de menjar en un restaurant car. El propietari d'una vintena de minipisos a l'entorn de Madrid utilitza aquest exemple per defensar que cada persona ha de buscar una opció ajustada als seus ingressos. "Hi ha gent que no es pot permetre menjar en un restaurant amb estrella Michelin", afirma en una entrevista al canal de YouTube de Diego Revuelta.
El seu raonament continua amb l'alternativa d'anar a una cadena d'hamburgueses més econòmica. Amb aquesta comparació explica com entén el lloguer, ja que al seu entendre existeixen productes amb diferents preus i la capacitat econòmica determina a quins es pot accedir. Per al propietari, oferir espais petits forma part d'aquesta segmentació del mercat, amb allotjaments que requereixen menys pressupost que un habitatge de majors dimensions.
Una inversió que vol convertir en ingressos mensuals
En aquest sentit, Quique assegura haver invertit al voltant de 500.000 euros i explica que reforma xalets per dividir-los en unitats més petites. La seva previsió és obtenir entre 5.500 i 6.000 euros mensuals pels lloguers. Són els ingressos que espera aconseguir, una xifra que s'ha de distingir del benefici que finalment quedi després d'assumir les despeses corresponents a l'activitat.
D'aquesta manera, la seva proposta busca aprofitar millor cada immoble des del punt de vista econòmic. Una casa amb un únic lloguer passa a generar diversos cobraments separats. La mida de cada allotjament es converteix en una variable central: permet repartir el cost entre diferents ocupants i, al mateix temps, sumar les rendes que rep el propietari. Aquesta és la lògica empresarial que descriu durant la conversa.
El preu com a criteri per triar on viure
La comparació amb la restauració resumeix la seva postura, però també mostra quin lloc ocupa el pressupost en aquest plantejament. Per a qui busca casa, ajustar-se als diners disponibles pot significar reduir metres, canviar de zona o renunciar a determinades comoditats. L'alternativa econòmica exigeix decidir què es pot sacrificar per mantenir el lloguer dins de les possibilitats de cada mes.
Així doncs, Quique presenta els seus minipisos com una oferta adreçada als qui disposen de menys pressupost. La seva explicació gira al voltant de la inversió, la demanda i els ingressos esperats. Des d'aquesta perspectiva, considera que el propietari ofereix un producte i l'inquilí tria segons el que pot pagar, de la mateixa manera que, en el seu exemple, escull on asseure's a menjar.