Quim Masferrer ha construït bona part de la seva carrera al voltant d'una habilitat que sembla completament natural en ell com és la d'acostar-se a desconeguts i aconseguir que li expliquin la seva vida. Però el presentador de TV3 reconeix que aquesta curiositat no va néixer amb El Foraster. La va aprendre molt abans, a casa, observant especialment el seu pare i la seva capacitat pràcticament infinita per conversar amb qualsevol que trobés pel camí.
Ho va explicar el 17 de setembre de 2026 a Versió RAC1. Masferrer va recordar unes vacances familiars a Astúries durant la seva infància. El seu pare va veure un pagès enmig del bosc, va aturar el cotxe i va començar a parlar amb ell. La conversa va acabar allargant-se durant tres hores mentre la seva dona i els seus fills esperaven dins del vehicle preguntant-se què havien de fer. "El meu pare és un gran conversador", va resumir el presentador.
El seu pare li va ensenyar a escoltar abans que a preguntar
Aquella forma de relacionar-se amb desconeguts va acabar apareixent dècades després a la televisió. Masferrer reconeix que té moltes coses del seu pare i que aquesta capacitat d'aturar-se, preguntar i escoltar ha estat fonamental per construir El Foraster.
No és la primera vegada que estableix aquesta relació. En una entrevista amb La Vanguardia ja va recordar el mateix viatge a Astúries i va explicar que el seu pare va veure un pastor, va aturar el cotxe i va passar moltíssim temps parlant amb ell. Per a Masferrer, abans d'existir les càmeres, ell ja havia après a casa a comportar-se com un foraster.
El consell que va acabar convertint-se en el seu mètode
El seu pare també li va deixar una recomanació que Masferrer continua utilitzant quan arriba a un poble: anar amb ganes d'aprendre, no d'ensenyar. En una entrevista amb Nació, explicava que si algú s'acostava al seu pare mentre plantava enciams per dir-li com havia de fer-ho, probablement no obtindria conversa. Si, en canvi, li preguntava com els plantava, podia quedar-se parlant tres hores.
Aquesta filosofia resumeix bastant bé la carrera de Masferrer. Darrere de la seva facilitat per trobar històries no existeix solament una tècnica televisiva, sinó un costum familiar après des de nen. Abans de recórrer Catalunya preguntant per la vida de desconeguts, ja havia vist el seu pare fer-ho espontàniament. I aquelles converses interminables amb pagesos van acabar convertint-se, sense pretendre-ho, en una de les millors escoles possibles per al futur presentador.