Quim Masferrer manté una relació molt estreta amb el poble i amb la natura, però durant la seva infància aquesta connexió no sempre va ser tan agradable. El presentador ha explicat que el seu pare, pagès de professió, l'obligava a treballar al camp quan era petit, una rutina que llavors detestava. Amb els anys, però, la seva percepció ha canviat per complet.
Ara Masferrer busca precisament allò de què abans volia escapar. Sempre que pot torna al poble, fa senderisme, desconnecta i aprofita per passar temps amb els seus pares. Aquesta tornada freqüent té també un component emocional, ja que ells es fan grans i ell reconeix que sent cada vegada més la necessitat d'estar a prop.
D'odiar el camp a demanar al seu pare si necessita ajuda
Quan era nen, treballar al camp significava esforç, obligació i renunciar a altres coses que preferia fer. El seu pare el portava a donar un cop de mà i Masferrer recorda aquella experiència sense massa nostàlgia. En aquell moment no entenia per què havia de participar en unes tasques que li resultaven pesades.
La paradoxa és que, ara, és ell mateix qui truca al seu pare per preguntar-li si necessita ajuda. El que abans vivia com una imposició s'ha convertit en una manera de compartir temps i mantenir una connexió amb les seves arrels. El camp ja no representa una obligació, sinó un espai de calma.
Tornar al poble també significa tornar a la família
Masferrer ha explicat que la natura s'ha convertit en un dels seus principals punts de fuga. Durant la setmana viu envoltat de feina, televisió i desplaçaments, mentre que el poble li permet recuperar un ritme completament diferent. Els seus pares ja estan jubilats i el restaurant familiar ha quedat en mans de la seva germana, però la família continua sent un dels grans motius per tornar. Masferrer sap que el pas del temps modifica prioritats i que estar present cobra cada vegada més valor.
Aquest canvi de mirada resumeix bé com evolucionen alguns records d'infància. El que llavors semblava una càrrega pot acabar convertint-se en part important de la identitat adulta. Quim Masferrer va passar anys odiant que el seu pare el portés a treballar al camp. Avui, en canvi, és ell qui busca qualsevol excusa per tornar, caminar per la natura i preguntar-li si encara queda alguna tasca pendent que puguin fer junts.