Quim Masferrer sempre ha estat envoltat de gent, però va trigar un temps a descobrir que el seu lloc era damunt d'un escenari. En una entrevista concedida a la SER, el presentador i actor va recordar com una excursió escolar va acabar obrint-li la porta al món del teatre, tot i que el seu camí professional va començar per una direcció molt diferent.
"Jo vaig estudiar Turisme, però quan vaig acabar la carrera em vaig adonar que en realitat volia dedicar-me al teatre", va explicar. La decisió no va ser senzilla d'assumir a casa. Per als seus pares, aquella elecció suposava abandonar una trajectòria més convencional per entrar en un món molt més incert.
"El meu pare em va preguntar si volia ser un pallasso"
Masferrer recorda especialment la reacció del seu pare quan li va comunicar que volia dedicar-se al teatre. "Recordo que el meu pare em va preguntar si volia ser un pallasso", va explicar a la SER. Una frase que avui explica amb certa distància i sense ressentiment.
"Cosa que entenc perquè era una altra època", va afegir. En aquell context, optar per una professió artística podia percebre's com una decisió poc estable, especialment després d'haver acabat una carrera universitària. La preocupació familiar tenia més a veure amb la seguretat que amb una oposició absoluta a la seva vocació.
El consell que va acabar acompanyant-lo a 'El Foraster'
Amb els anys, la relació entre aquella primera desconfiança i la seva carrera va canviar completament. El seu pare, que inicialment havia qüestionat que volgués dedicar-se a l'espectacle, acabaria donant-li un dels consells que Masferrer més ha valorat professionalment. Abans de les gravacions d'El Foraster, li va dir que havia d'arribar a cada lloc "amb ganes d'aprendre i no amb ganes d'ensenyar". Una frase que encaixa perfectament amb l'essència del programa, construït al voltant d'escoltar desconeguts, descobrir històries i deixar que siguin ells qui expliquin com viuen.
El consell també resumeix bona part de la forma de treballar que ha acompanyat Masferrer. La seva televisió no es basa únicament a aparèixer davant d'una càmera, sinó a observar, preguntar i donar protagonisme a qui troba. Anys després d'abandonar el camí que semblava més segur, aquella decisió de dedicar-se al teatre va acabar definint tota la seva vida professional. I la mateixa persona que inicialment li va preguntar si volia ser "pallasso" acabaria oferint-li una idea que es va convertir en una de les claus del seu èxit.