Quim Masferrer va créixer amb un camí bastant definit davant seu. La seva família portava generacions dedicada a la restauració i el lògic, especialment sent el fill que havia de continuar la tradició, era que algun dia es posés al capdavant del negoci. El problema és que ell tenia un altre somni. "A casa teníem un negoci familiar i em costava molt dir-los que jo no volia continuar-lo", ha recordat en explicar per què va trigar tant a admetre que volia dedicar-se al teatre.
La pressió no venia únicament dels seus pares, sinó també del pes de la història familiar. El restaurant Masferrer ha passat per diverses generacions i actualment el porten la seva germana Francina i el seu cunyat Guifré. Masferrer sabia que trencar aquella continuïtat podia resultar difícil d'entendre a casa, així que durant anys va anar ajornant la conversa.
Va estudiar Turisme per guanyar temps
Quan va acabar el COU, Masferrer ja sentia una forta atracció pel teatre. D'adolescent havia escrit obres, format una companyia i començat a intuir que volia dedicar la seva vida a allò. No obstant això, desconeixia fins i tot que existissin estudis específics de teatre o comunicació audiovisual.
Per això va triar Turisme. Ell mateix ha explicat que aquella carrera tenia també una funció molt concreta: guanyar temps. Era una formació relacionada amb el negoci familiar i li permetia endarrerir tres anys una conversa que li feia autèntica por. Finalment, després d'acabar la carrera, va reunir la seva família i els va anunciar que no volia continuar el restaurant.
El seu pare va ser qui pitjor va entendre la decisió
Masferrer ha reconegut que el seu pare va ser qui va tenir més dificultats per acceptar el canvi. No només es trencava una tradició familiar de generacions, sinó que el seu fill volia entrar en un món tan incert com el teatre sense tenir encara una carrera consolidada. La seva mare, en canvi, va intentar rebaixar la tensió.
Amb els anys, la història va acabar girant completament. Masferrer assegura que el seu pare es va convertir en un dels seus majors seguidors i que avui no es perd pràcticament res del que fa. El presentador mira ara aquella decisió com una de les més importants de la seva vida. Podia haver seguit un camí segur, però va preferir assumir la incertesa de dedicar-se a allò que realment li agradava. I una conversa que va evitar durant anys va acabar sent precisament la que li va permetre construir tota la seva carrera.