Quan Lamine Yamal creua la porta de casa, hauria de poder deixar fora el futbol. Allà no hauria de ser l'estrella del FC Barcelona o la imatge que busquen les marques. Hauria de ser simplement Lamine. La psicòloga Leticia Martín Enjuto creu que els seus pares han d'actuar primer com a pares, no com a representants ni admiradors.
La fama va arribar molt de pressa. Els gols i les actuacions amb el Barça i la selecció espanyola van posar el jove sota una lupa permanent. Aquesta atenció també va arribar a Mounir Nasraoui i Sheila Ebana. La vida de la família va canviar amb els viatges, les càmeres, els comentaris i la pèrdua d'intimitat.
La fama pot ser perillosa per a un jove de 19 anys
Martín Enjuto explica a Lecturas que adaptar-se a una situació semblant no resulta fàcil. El calendari deixa poc espai per a la normalitat. Les converses poden acabar girant al voltant de partits, contractes, entrevistes o compromisos. Lamine necessita moments en què algú li pregunti com està i no com ha jugat.
Els seus pares poden sentir-se feliços i preocupats alhora. Mounir i Sheila poden gaudir de cada triomf mentre temen el preu emocional de tanta exposició. Poden desconfiar dels qui s'acosten per interès. Quan un fill assoleix la fama tan jove, l'orgull no fa desaparèixer les pors.
"Pares abans que admiradors"
L'experta considera necessari conservar els papers dins de casa. Un pare ha de saber posar límits, escoltar i dir que no quan sigui necessari. Ha de permetre que el seu fill s'equivoqui. Protegir Lamine no significa decidir-ho tot per ell, sinó acompanyar-lo mentre aprèn a escollir el seu propi camí. "Quan l'èxit arriba tan aviat, els pares han d'enfrontar-se a un dels reptes educatius més grans: seguir sent pares abans que representants o admiradors", apunta.
L'exposició de Sheila tampoc no ha de convertir-se en un problema. La mare pot aprofitar la visibilitat per impulsar projectes o compartir aspectes de la seva vida. Tanmateix, necessita fer-ho des d'una identitat pròpia. La seva felicitat i la seva autoestima no haurien de dependre dels èxits esportius del seu fill.
Mounir pot relacionar-se amb els mitjans d'una altra manera. Cada persona gestiona l'atenció com pot. Una pot sentir-se còmoda davant d'una càmera. Una altra prefereix mantenir-se en segon pla. Les dues opcions són vàlides si ajuden a protegir el benestar i les relacions familiars. Cada casa és un món.
El repte arribarà amb la independència. Lamine creixerà, prendrà decisions i cometrà errors. Els seus pares hauran de romandre a prop sense vigilar cada moviment. La psicòloga recorda que madurar no significa allunyar-se de les persones importants. La veritable autonomia consisteix a triar com mantenir aquests vincles.