Pilarín Bayés manté una relació molt especial amb Vic i amb la casa familiar en la qual va créixer. La il·lustradora, una de les figures més recognoscibles de la cultura popular catalana, ha explicat en diverses ocasions que mai es va imaginar vivint lluny de la ciutat. Però darrere d'aquella llar hi ha també records familiars sorprenents, com el lloc exacte en el qual van néixer diversos dels germans Bayés, la taula de la cuina.
La mateixa Pilarín ho va recordar entre rialles en retrobar-se amb els seus germans en aquella casa, "vam néixer a la taula de la cuina, que netejaven amb salfumant". Els seus pares preferien els parts a casa perquè, malgrat que el seu pare i el seu avi estaven vinculats a l'hospital, desconfiaven de les condicions higièniques del centre.
Una infància completament lligada a Vic
L'escena pertany a una època molt diferent. Segons va recordar Bayés, les dues germanes grans, ella mateixa i el seu germà Antonio van néixer en aquella cuina. Només Elena, la més petita, va néixer posteriorment a la clínica Santa Madrona. La família utilitzava salfumant per netejar la taula abans de cada part, fins al punt que la seva mare feia broma amb la forta olor que quedava a l'estança.
La casa i la ciutat apareixen constantment quan Pilarín parla de la seva infància. De petita dibuixava fins i tot sobre les soles de les sabates del seu pare mentre aquest escalfava els peus al costat del foc. Dècades després continua vivint a Vic i reconeix que segueix profundament vinculada al lloc en el qual va començar a dibuixar gairebé sense adonar-se'n.
Una casa que encara reuneix la família
La llar ha acabat convertint-se en alguna cosa més que un habitatge. És també el lloc on es conserva una part important de la memòria dels Bayés, des d'aquells naixements a la cuina fins a les reunions d'una família que ha seguit molt unida amb el pas del temps.
Als seus 85 anys, Pilarín continua treballant i rebent visites a Vic. La seva casa, amb jardí i plena de records, segueix sent el centre d'una vida que mai ha volgut separar massa dels seus orígens. La història d'aquella taula netejada amb salfumant resumeix precisament això: una infància domèstica, peculiar i profundament lligada a una llar que encara forma part de la seva identitat.