L’expressió ojo s’ha colat amb naturalitat en el dia a dia de molts parlants, fins i tot quan s’expressen en català. És ràpida, directa i sembla útil per cridar l’atenció. Però, si ens hi fixem bé, no només és un castellanisme, sinó que també s’allunya de les formes pròpies que estableix la normativa catalana.
Organismes com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i recursos de referència com l’Optimot insisteixen en la importància de mantenir la genuïnitat del català, especialment en contextos formals o escrits. En aquest sentit, ojo no hi té cabuda.
Què en diu la normativa catalana, d'aquests usos
La normativa catalana no només estableix les normes ortogràfiques, sinó que també orienta sobre l’ús correcte del lèxic. En aquest marc, l’IEC recomana evitar interferències lingüístiques del castellà quan hi ha alternatives pròpies.
En lloc de ojo, el català disposa de formes com compte, vigila, atenció o d'expressions més elaborades com cal tenir en compte. Totes són correctes, naturals i perfectament adaptades al registre.
Aquesta mena de substitucions no són un detall menor, formen part del que els lingüistes anomenen adequació lingüística; és a dir, escollir la paraula correcta segons la llengua i el context.
Un problema més enllà d’una paraula
L’ús de ojo en català no és un cas aïllat. És un exemple més d’un fenomen força estès: la presència de castellanismes en la parla habitual. Alguns passen desapercebuts, però d’altres, com aquest, són especialment evidents.
Segons fonts oficials com l’Optimot —el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat—, és important evitar aquestes formes quan hi ha equivalents clars. No es tracta de purisme, sinó de preservar la qualitat i la coherència de la llengua.
A més, en àmbits com el periodisme, l’educació o la comunicació institucional, l’ús correcte del català és clau per garantir la credibilitat i el rigor del missatge.
Com millorar l’expressió sense complicar-se la vida
Substituir ojo és més fàcil del que sembla. Depenent del context, es poden fer servir alternatives senzilles:
-
Compte: per avisar d’un risc o advertiment
-
Atenció: per destacar una informació rellevant
-
Vigila: en contextos més col·loquials
Aquestes opcions no només són correctes, sinó que també permeten afinar el missatge i evitar ambigüitats. En realitat, el problema no és la manca d’alternatives, sinó el costum. Ojo s’ha convertit en una mena de reflex automàtic, però, amb una mica de consciència lingüística, es pot substituir fàcilment.
Fer aquest petit canvi contribueix a mantenir un català més cuidat i coherent, especialment en contextos escrits o públics. Al capdavall, no es tracta de parlar "perfecte", sinó de parlar amb criteri i respecte per la llengua.