Mantenir la mirada fixa en els ulls d'una altra persona, cosa que culturalment s'associa amb la seguretat, l'atenció o la sinceritat, pot resultar incòmode per a molts individus. Lluny d'interpretar-se únicament com a timidesa o inseguretat, la psicologia suggereix que aquest comportament pot tenir una base cognitiva. Diversos estudis apunten que el contacte visual sostingut exigeix un processament mental important i complex, cosa que pot generar una sensació de saturació.
L'explicació no es limita a factors emocionals. El cervell humà ha de gestionar simultàniament múltiples tasques durant una interacció social com interpretar expressions facials, processar el llenguatge, planificar respostes i regular la conducta. En aquest context, desviar la mirada pot funcionar com un mecanisme inconscient per reduir la càrrega mental i facilitar la concentració en altres aspectes de la conversa.
La sobrecàrrega cognitiva i el contacte visual
Des de la perspectiva cognitiva, mirar als ulls implica analitzar una gran quantitat d'informació. Els ulls transmeten senyals complexos que afegeixen feina a un cervell que pot estar saturat. Aquest flux constant de dades requereix recursos neuronals, especialment en situacions que demanen esforç intel·lectual, com resoldre problemes o articular pensaments complexos.
Per això, no és estrany que moltes persones apartin la mirada quan intenten recordar alguna cosa, reflexionar o formular una idea. En lloc d'indicar desinterès, aquest gest pot reflectir una estratègia d'autoregulació cognitiva. En reduir l'estímul visual, el cervell allibera capacitat per a altres funcions mentals prioritàries.
Un comportament normal i estès
Els especialistes subratllen que evitar el contacte visual de manera puntual és un tret comú en la comunicació humana. De fet, es tracta d'un patró observable en múltiples contextos quotidians, des de converses informals fins a entorns acadèmics o professionals. La conducta només adquireix rellevància clínica quan interfereix de forma persistent amb la vida social o laboral. Però generalment no indica res negatiu.
Comprendre aquest fenomen ajuda a desterrar interpretacions simplistes. No totes les dificultats per sostenir la mirada responen a inseguretat o falta d'habilitats socials. En molts casos, l'explicació resideix en la pròpia arquitectura cognitiva del cervell, que prioritza l'eficiència en el processament de la informació durant la interacció.