Pedri González és un futbolista atípic. Perquè a diferència dels seus companys de professió, ell sempre ha apostat per tenir un caràcter reservat, i fugir d'extravagàncies. No li agrada destacar fora dels terrenys de joc, i encara que no té por de les càmeres, intenta ser protagonista per tot el que fa al camp, i no per la seva vida privada. I això explica el seu perfil discret, allunyant-se d'excentricitats, de luxes o de polèmiques.
Una cosa que li ha servit per ser respectat per totes les aficions del planeta, no només la del Barça, com demostra el fet que rebi ovacions a tots els estadis, com li succeïa al seu gran ídol, Andrés Iniesta. I el jugador canari culpa els seus pares d'això, ja que recorda els valors que li van inculcar des que era només un nen, i tot el que li van ensenyar. I encara no s'atreveix a saltar-se les normes que li van imposar, malgrat que ja sigui un adult.
"Si arribo a casa amb metxes, la meva mare em mata", afirmava l'ex de la UD Las Palmas en to humorístic durant una entrevista a 'El País'. Però la realitat és que els seus pares han estat les persones més importants de la seva vida, sense oblidar el seu germà gran. Perquè ells es van sacrificar quan era un nen, perquè no li faltés de res, treballant durant tots els dies i moltes hores al bar que tenien, amb una gran tradició a l'illa.
Pedri va estar treballant allà durant un dia, per comprovar l'exigència i la responsabilitat que suposa tenir un negoci, i va aprendre una lliçó que no se li ha oblidat mai. Però els seus pares i el seu germà li van permetre que no treballés allà, encara que ho necessitessin, perquè es pogués dedicar les 24 hores el dia a estudiar, i a fer el que més li agradava, i li continua agradant, que és jugar a futbol. I van obtenir una recompensa merescuda.
Pedri va complir la seva promesa
Amb tan sols 16 anys, Pedri ja s'havia estrenat a La Liga Hypermotion, i tan sols uns mesos més tard, va fitxar pel Barça. I va complir la promesa que li va fer a la seva família, ja que, amb el seu primer sou, la seva intenció era que deixessin de treballar, i que poguessin tancar el bar, per poder tenir una vida tranquil·la.
Una clara demostració que els somnis es compleixen