Pedri González sap perfectament com és de complicat arribar a ser futbolista professional, i poder tenir la vida tranquil·la i envoltada de luxes que té ara. Ho va aprendre de la seva família, que va haver de tirar-lo endavant treballant durant llargues hores en un bar. El seu germà gran es va sacrificar per ell, perquè pogués complir el seu somni, i dedicar-se única i exclusivament al futbol, encara que també va estar treballant durant un dia al bar, per comprovar l'exigència.
Així ho va dir en una entrevista fa alguns anys, quan encara no havia arribat al Barça. "Vaig estar fregant gots i plats al bar dels meus pares i va ser molt dur. Tant de bo els pugui ajudar i no hagin de continuar treballant tant", va expressar, un somni que es va acabar convertint en realitat, quan per fi va fitxar pel conjunt blaugrana. Perquè va poder treure els seus pares de treballar, tancant el negoci que tenien des de fa més de cinc dècades, i que abans havia estat dels seus avis.
Abans de comprar-se un cotxe, una casa o de fer qualsevol cosa, la prioritat del centrecampista canari va ser ajudar econòmicament la seva família, en una demostració de solidaritat i d'humilitat. I això és el que li ha permès ser un dels jugadors més respectats de l'actualitat, com en el seu moment ho va ser el seu gran ídol i referent, Andrés Iniesta. No és casualitat que rebi ovacions de tots els estadis que visita, independentment de la rivalitat.
Un exemple a seguir en tots els aspectes, no solament en l'àmbit esportiu, i que ha portat Pedri a ser un dels líders a l'Spotify Camp Nou. Allà, és un dels capitans des de fa algunes temporades, a pesar que solament té 24 anys, i és una peça clau per a Hans-Dieter Flick. I també ho és en la selecció espanyola, amb la qual ha conquerit tots els títols possibles, tenint una plaça reservada en les convocatòries de Luis de la Fuente.
Pedri, el líder silenciós
Tot el que Pedri ha aconseguit ho ha fet amb esforç, sacrifici i compromís, allunyant-se de les polèmiques, i sense ficar-se en problemes. És un líder silenciós, i tots els elogis que pugui rebre són merescuts.
També és molt reservat a l'hora de parlar de la seva vida privada, i prefereix ser protagonista per tot el que fa en el camp, i no pel que succeeix fora d'ell.