L'ús de mòbils, tablets i altres dispositius electrònics s'ha normalitzat en la vida quotidiana dels adults i també en la dels infants. No obstant això, des de la psicologia del desenvolupament i la pediatria es llança un missatge clar: el cervell infantil no està preparat per a una exposició primerenca a les pantalles. Així ho adverteixen de manera reiterada els especialistes i, de manera oficial, l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP).
L'impacte del boom tecnològic en la primera infància
En tot just una dècada, la presència de pantalles a les llars s'ha multiplicat. Tauletes educatives, mòbils “per entretenir” o dibuixos animats a demanda s'han convertit en recursos habituals per calmar, distreure o fins i tot “estimular” els més petits. El problema, segons els experts, no és la tecnologia en si, sinó el moment evolutiu en què s'introdueix.
Des de la psicologia infantil s'explica que, en els primers anys de vida, el cervell es troba en una fase crítica de maduració. Les connexions neuronals es desenvolupen a partir de l'experiència directa amb l'entorn: el moviment, l'exploració, el llenguatge cara a cara i el joc simbòlic. Les pantalles, en canvi, ofereixen una estimulació ràpida, passiva i bidimensional que no substitueix la interacció real.
La conseqüència d'una exposició primerenca i prolongada pot ser un impacte negatiu en àrees clau com l'atenció, el llenguatge, l'autocontrol emocional i el desenvolupament cognitiu. Per això, els pediatres insisteixen que no és una qüestió de moda educativa, sinó de salut neurològica.
La recomanació oficial: zero pantalles en els primers anys
L'Associació Espanyola de Pediatria és contundent:
Fins als 3 anys, res de pantalles (ni mòbils, ni tauletes, ni televisió).
A partir d'aquesta edat, l'ús ha de ser molt limitat, supervisat i amb continguts adequats, prioritzant sempre la interacció humana.
Segons l'AEP, abans dels tres anys el cervell infantil no té la capacitat de processar adequadament els estímuls digitals, cosa que pot interferir en la construcció de funcions executives bàsiques com l'atenció sostinguda, la memòria de treball o la regulació emocional.
Per a molts pares, aquest tema resulta especialment delicat. Vivim en un context en què les pantalles són a tot arreu i on, de vegades, semblen una solució ràpida davant el cansament o la falta de temps. Tanmateix, els especialistes recorden que no es tracta de culpabilitzar, sinó d'informar i acompanyar les famílies amb criteris científics.
Des de la psicologia, es recomana substituir les pantalles per joc lliure, lectura compartida, conversa, moviment i rutines estables, elements que sí que afavoreixen un desenvolupament cerebral sa. La clau és confiar en l'evidència i recordar que, en els primers anys, menys tecnologia és més desenvolupament.
Perquè protegir el cervell infantil avui és invertir en la salut emocional i cognitiva de l'adult de demà.