La Paula i la Carla, dues estudiants universitàries a Barcelona, s'han convertit en el reflex d'una generació atrapada entre els preus abusius del lloguer i un transport públic saturat. “Fem quatre hores de tren al dia perquè no podem pagar una habitació”, expliquen amb resignació. La seva història no és una excepció, sinó una realitat cada cop més habitual entre joves que volen estudiar a la capital catalana sense arruïnar-se en l'intent.
La Paula estudia en una universitat de Barcelona i reconeix que el seu desig sempre ha estat viure a prop del campus. Tanmateix, els preus del mercat ho han fet impossible. Davant d'aquesta situació, s'ha vist obligada a continuar vivint fora de la ciutat, cosa que implica un mínim d'una hora i mitja de trajecte per sentit cada dia per poder arribar a classe.
Lloguers impossibles fins i tot per a qui treballa
La situació no millora gaire per a aquells que sí que aconsegueixen instal·lar-se a Barcelona. La Paula apunta que fins i tot companys que treballen a temps parcial o reben ajuda familiar tenen serios dificultats per assumir lloguers que superen amb facilitat els 500 o 600 euros per una habitació. No parlem de pisos sencers, sinó d'una sola habitació.
La Carla viu una realitat molt similar. També estudia a Barcelona i, com la Paula, ha hagut de renunciar a la idea de residir a la ciutat. En el seu cas, el trajecte diari en transport públic se suma al cost econòmic de l'abonament i al desgast físic. Entre anada i tornada perden gairebé quatre hores al dia, però és l'única opció assequible per continuar estudiant.
Quatre hores de tren i retards constants
A aquest problema estructural s'hi suma un altre factor que agreuja encara més la situació com ho és el funcionament del transport públic. Ambdues estudiants coincideixen a assenyalar que els trens solen anar amb retard, cosa que incrementa la incertesa i l'estrès diari. L'impacte no és només acadèmic. Ja que el cansament acumulat afecta el rendiment i la vida personal. La jornada comença de matinada i acaba entrada la nit, una rutina que es repeteix de dilluns a divendres.
El cas de Paula i Carla posa de manifest una realitat cada cop més estesa a Barcelona: l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una barrera per al dret a l'educació. Mentre els lloguers continuen pujant i les habitacions esdevenen un luxe, centenars d'estudiants sacrifiquen hores de la seva vida en trens saturats per poder continuar formant-se. La situació planteja un debat de fons sobre habitatge, transport i oportunitats.