Acabar de treballar, fer la compra, atendre la família, endreçar la casa i trobar una estona per fer exercici. La llista pot continuar creixent mentre les hores disponibles continuen sent les mateixes. Patricia Ramírez va posar paraules a aquesta contradicció en una entrevista amb El HuffPost: “Tot el que normalment volem posar en un dia no sol cabre”. Presentava llavors el seu llibre Cómo tener tiempo para todo.
La seva reflexió planteja una pregunta que convé fer-se abans de reorganitzar una altra vegada l'agenda sobre quant del que hem apuntat és realment assumible. Una tarda de tres hores no pot contenir quatre hores d'obligacions, encara que cada tasca sembli petita per separat. A més, entre una activitat i una altra hi ha desplaçaments, preparatius i esperes. Quan aquests temps desapareixen del càlcul, el dia comença amb un retard que resulta difícil recuperar després.
Mirar on se'n va el temps
En aquest sentit, la psicòloga proposa un exercici concret i que consisteix a registrar durant una setmana les activitats que realitzem. Posar-les per escrit permet comprovar quant de temps ocupen i detectar diferències entre el que creiem fer i el que fem. L'objectiu és disposar d'una imatge més clara abans de decidir què canviar, en lloc d'afegir noves rutines sobre una jornada ja plena.
D'aquesta manera, també resulta més fàcil reconèixer quins hàbits poden cedir espai. Ramírez posa com a exemple intercanviar una hora de xarxes socials per lectura, esport o meditació. Aquesta substitució exigeix triar: incorporar una activitat implica reservar-li temps i renunciar a una altra. La proposta pot adaptar-se a cada persona, perquè el que per a algú és una distracció per a un altre pot ser una forma important de relacionar-se o descansar.
Una agenda que reflecteixi les prioritats
Un altre dels seus consells consisteix a establir prioritats i traslladar-les a l'agenda. L'organització serveix per recordar compromisos i reservar espai a allò que considerem important. Si volem caminar a la tarda, per exemple, convé comprovar quan podem fer-ho i què necessitem deixar resolt abans. És més concret que confiar a trobar un buit quan hagin acabat totes les altres obligacions, especialment si cada dia apareixen assumptes nous.
Així doncs, revisar la jornada pot començar per un compte senzill: què hem de fer, quant triga i quin marge queda. Algunes responsabilitats seran difícils de moure i altres podran repartir-se o ajornar-se. Reconèixer aquests límits permet plantejar un dia més realista, amb espai per als imprevistos i per a parar.