Somiar ha fascinat l'ésser humà des de sempre. Durant segles s'han interpretat els somnis com a missatges ocults, premonicions o símbols de l'inconscient. No obstant això, des de la neurociència moderna, l'explicació és menys mística i més funcional. Pablo Barrenchguren, neurocientífic, ho resumeix amb una afirmació clara: “Somiar és un subproducte del qual fa el nostre cervell”. És a dir, els somnis no serien l'objectiu principal del descans, sinó una conseqüència de processos cerebrals molt més rellevants per a la nostra supervivència i benestar.
Dormir és una necessitat biològica fonamental. Mentre descansem, el cervell du a terme tasques essencials: reorganitza informació, consolida records, regula emocions i manté l'equilibri del sistema nerviós. En aquesta complexa feina interna, apareixen els somnis.
Els enigmes del son i la seva funció principal
La ciència encara no ha resolt tots els misteris del son, però sí que ha aclarit algunes qüestions clau. Barrenchguren explica que la funció principal del son no és somiar, sinó permetre que el cervell es recuperi i es reorganitzi. Durant les diferents fases del son, especialment el son REM, s'activen circuits neuronals relacionats amb la memòria, l'aprenentatge i la gestió emocional.
Somiar seria, segons el neurocientífic, un efecte secundari d'aquesta intensa activitat cerebral. Mentre el cervell consolida records i neteja informació irrellevant, es produeixen activacions espontànies d'imatges, emocions i narratives que nosaltres experimentem com a somnis. No estan "dissenyats" per transmetre missatges, sinó que sorgeixen de la manera en què el cervell connecta records i emocions.
Això explica per què els somnis solen ser estranys, inconnexos o il·lògics. El cervell no està intentant explicar una història coherent, sinó reorganitzant informació de forma automàtica.
La connexió entre els somnis i la vida quotidiana
Tot i que els somnis no tinguin una funció simbòlica predeterminada, Barrenchguren assenyala que sí que estan profundament connectats amb la nostra vida diària. El contingut oníric es nodreix d'experiències recents, preocupacions, desitjos i emocions no resoltes. Somiem amb allò que el cervell considera rellevant, no necessàriament amb allò que és important de forma conscient.
Per exemple, situacions d'estrès, conflictes personals o aprenentatges nous solen aparèixer transformats en els somnis. No com a missatges xifrats, sinó com a reflexos d'un cervell que està processant informació emocional. Aquesta connexió explica per què, després de períodes intensos, els somnis poden tornar-se més vívids o recurrents.
@animales_humanos 🎙️En aquest episodi d'Animals Humans tenim el plaer de conversar amb Pablo Barrecheguren, doctor en Biomedicina per la Universitat de Barcelona, investigador especialitzat en neurociència i divulgador científic. A més de la seva faceta acadèmica, és autor de llibres de divulgació i un apassionat d'explicar com funciona el cervell humà de forma senzilla i entretinguda. Al llarg de la xerrada explorem el fascinant món del son i el cervell: 🧠 Per què somiem i què signifiquen realment els somnis? Els malsons i com poden afectar la nostra salut mental. És possible tenir un somni lúcid i fins i tot modificar el que somiem? Els efectes de les pel·lícules de por abans de dormir. Dormir siestes és bo o dolent a llarg termini? Quantes hores necessitem dormir realment? Els animals també somien? (girafes incloses 🦒). 🌱També parlem sobre altres temes apassionants: El mite que la carn és necessària per desenvolupar-se. Les plantes senten? 🎮 La influència dels videojocs en la conducta. Què passa al cervell després de la mort segons els metges. #viral #parati #sueño #dormir #neurociencia
♬ sonido original - Animales Humanos
Barrenchguren adverteix contra la interpretació literal dels somnis. Cercar significats universals pot portar a conclusions errònies. Cada somni depèn del context vital i emocional de la persona. El rellevant no és el símbol, sinó l'estat mental que el genera.
Des d'aquesta perspectiva, els somnis poden servir com una finestra indirecta a l'estat emocional, però no com una guia conscient. No ens diuen què fer, però mostren com està treballant el nostre cervell.
En definitiva, Pablo Barrenchguren proposa una visió desmitificadora, però fascinant: somiar no és el propòsit del son, sinó el rastre que deixa un cervell ocupat a mantenir-se sa i equilibrat. Dormim per viure millor; somiem perquè el nostre cervell mai no s'atura.