Entrar a la cuina per agafar alguna cosa i, de sobte, no recordar què hi anàvem a fer. És una situació força habitual que pot deixar-nos uns segons desconcertats davant de la nevera o els armaris. Tot i que pot semblar un simple descuit, la psicologia cognitiva ha estudiat aquest fenomen, conegut com a efecte llindar, que explica com els canvis d’entorn poden influir en la nostra memòria.
Com influeix el canvi d’habitació en la memòria?
Aquest fenomen, també anomenat doorway effect en anglès, es produeix quan travessar una porta o passar d’un espai a un altre dificulta recuperar una informació que teníem present fins fa un moment. La clau no és la porta en si mateixa, sinó el canvi d’escenari que el cervell interpreta com l’inici d’una nova situació. La memòria no funciona com un arxiu on les experiències s’emmagatzemen de manera aïllada. Recordar una informació depèn, en part, del context en què l’hem après o l’hem associat a una tasca determinada.
En aquest procés hi intervenen diferents mecanismes, com la memòria semàntica, relacionada amb els conceptes i els coneixements, i la memòria episòdica, que ens permet recordar experiències personals vinculades a un lloc i un moment concrets. Quan canviem d’entorn, el cervell actualitza la representació de la situació i pot fer que alguns records recents siguin menys accessibles. Això explica per què, de vegades, la intenció que teníem al cap sembla desaparèixer just quan travessem una porta.
Els experiments que van estudiar l’efecte llindar
La relació entre el context i la memòria ja s’havia investigat en estudis anteriors. A finals dels anys setanta, el psicòleg Alan Baddeley i altres investigadors van estudiar com l’entorn influïa en el record de les paraules. En un experiment conegut, participants que practicaven busseig van memoritzar llistes de paraules sota l’aigua o en terra ferma. Els resultats van mostrar que recordar-les en el mateix entorn en què les havien après facilitava la recuperació de la informació.
Més endavant, una investigació publicada el 2006 va estudiar l’efecte dels canvis d’escena en entorns virtuals. Els participants havien de recordar objectes mentre es desplaçaven d’una habitació a una altra. Els investigadors van observar que travessar un llindar podia dificultar-ne el record.
Quan ens hem de preocupar pels oblits?
L’efecte llindar és un fenomen habitual i, per si sol, no és un indicador de demència ni de deteriorament cognitiu. Aquests lapsus poden afectar persones de diferents edats i sovint estan relacionats amb la manera com el cervell organitza la informació. La distracció i la multitasca també poden afavorir aquests oblits, perquè dificulten mantenir una intenció activa mentre fem altres coses.
Per reduir-los, pot ser útil concentrar-se en una tasca cada vegada o verbalitzar què anem a buscar abans de canviar d’habitació. Si els problemes de memòria són freqüents, empitjoren o interfereixen en la vida quotidiana, és recomanable consultar un professional sanitari. Per tant, oblidar què anàvem a fer en entrar en una habitació és una experiència habitual que mostra fins a quin punt la memòria depèn del context i de l’atenció.