L'arquitecta Nuria Moliner ha llançat una advertència clara per a aquells que estiguin pensant a llogar o comprar habitatge: “No visquis mai en un baix, el gas radó cancerigen és a les roques”. El seu missatge no és alarmista, però sí preventiu, especialment en el cas d'edificis antics on aquest risc no es tenia en compte en la construcció i pot acabar suposant un problema per a la salut a llarg termini.
El radó és un gas radioactiu natural que procedeix del subsòl. Es filtra des de les roques i la terra i pot acumular-se en espais tancats, sobretot en plantes baixes i soterranis amb poca ventilació. És invisible, inodor i no produeix símptomes immediats, però l'exposició prolongada està associada a un risc més elevat de càncer de pulmó, per la qual cosa el més recomanable és no exposar-s'hi de forma prolongada.
El problema en edificis antics
Moliner insisteix que el risc més gran es troba en construccions antigues. Durant dècades no existia normativa específica que obligués a incorporar barreres de protecció davant del radó. Com a conseqüència, molts habitatges baixos manquen d'aïllament adequat davant d'aquest gas. Cosa que els fa vulnerables a un problema. En determinades zones d'España, especialment on el subsòl és granític, la concentració pot ser més elevada. En un pis baix antic, el radó pot acumular-se amb més facilitat si no hi ha sistemes de ventilació eficaços o solucions constructives que n'impedeixin l'entrada.
Per això, abans de llogar un baix en un edifici vell, es recomana informar-se sobre la zona geogràfica i, si és possible, realitzar un mesurament específic amb detectors homologats. O per contra, buscar una alternativa a una altura allunyada del terra, assegurant així que no es filtri aquest gas.
En obra nova el risc està controlat
La situació és diferent en habitatges d'obra nova. La normativa actual obliga a incorporar solucions tècniques com barreres antirradó, làmines impermeables i sistemes de ventilació que redueixen l'acumulació del gas. Això significa que, en construccions recents, el risc està molt més controlat. No desapareix completament,vperquè el radó és un fenomen natural, però sí que es manté dins de límits segurs establerts per la regulació.
El missatge de Nuria Moliner no és un veto als baixos, sinó una crida a la prudència. En edificis antics, convé informar-se i mesurar. En obra nova, les garanties tècniques són majors. La clau, com sempre en habitatge, és conèixer bé el que s'està signant abans de prendre una decisió.