Segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) analitzades per ACN, a Catalunya hi ha exactament 106.942 vies públiques. I tot i que sembla una xifra impossible d’assimilar, les estadístiques parlen clar: els noms que més es repeteixen són sorprenentment familiars. Carrer Major és el més abundant, present a centenars de municipis. El segueixen Carrer de l’Església i Carrer de Catalunya, senyal d’una forta relació entre espai, cultura i identitat. Però els noms dels carrers no són neutres. Són una forma de relat, una manera de deixar constància del que una societat valora... o oblida.
Quins són els noms de carrers més habituals a Catalunya?
Catalunya té 106.942 vies diferents: des de carrers, places i passatges fins a avingudes, corriols, glorietes i passadissos.
Homes, molts; dones, poques
Quan ens fixem en els noms propis que bategen les vies públiques catalanes, apareix una diferència difícil de passar per alt. Dels 500 topònims urbans més comuns, el 83% dels noms propis són masculins. I això diu molt de la manera com hem construït la memòria pública.
La diferència és abismal. I no és casual. Els carrers, com les estàtues, han estat tradicionalment espais de reconeixement masculí. Però aquesta realitat també comença a canviar, a poc a poc, amb la incorporació de noms femenins cada vegada més presents als nomenclàtors municipals.
Pau Casals és l’home més homenatjat als carrers de Catalunya, amb 407 vies, mentre que Mercè Rodoreda lidera el rànquing femení amb 138 carrers. Altres noms destacats són Pompeu Fabra, Joan Maragall, Antoni Gaudí i Àngel Guimerà, així com figures internacionals com Fleming o Colom. Tot i això, el desequilibri de gènere és clar: els noms de dona són minoria i apareixen a partir de les posicions més baixes del rànquing. Després de Rodoreda, hi trobem Montserrat Roig (108), Maria Aurèlia Capmany (78), Margarida Xirgu (46), Rosa Sensat (45) i Frederica Montseny (43).
Referents culturals catalans: els noms més habituals
Pau Casals, nascut al Vendrell, no només va ser un dels millors violoncel·listes del món, sinó també una icona del pacifisme, l’exili i la defensa de la democràcia. Quan va pronunciar el famós “I am a Catalan” a l’ONU l’any 1971, va fer que tot el món escoltés Catalunya amb emoció. El Cant dels Ocells, que interpretava com a himne de pau, ressona encara avui en els moments més solemnes.
Mercè Rodoreda, autora de La plaça del Diamant, va ser la gran veu femenina de la literatura catalana del segle XX. Exiliada després de la Guerra Civil, va escriure des de l’exili i va donar forma a una narrativa íntima i potent que posa en primer pla l’experiència de les dones en contextos de repressió, guerra i silenci.
Que aquests dos noms siguin els més homenatjats als carrers del país no és casualitat. És identitat. És cultura. És memòria compartida. I sí, també és una manera —silenciosa però constant— de dir qui som i què valorem.
Un país verd: natura i geografia al mapa urbà
Els noms de carrers també revelen la nostra connexió amb el territori. Molts d’ells fan referència a la natura i als accidents geogràfics que configuren el paisatge català: el pi és l’arbre més homenatjat, el rossinyol, l’ocell més present. El roser, la planta més popular.
A més, referents geogràfics com el massís de Montserrat o el riu Llobregat apareixen repetidament en carrers, avingudes i places. No és només una qüestió d’ubicació, sinó d’afecte col·lectiu: allò que forma part del nostre entorn natural, també entra a formar part del nostre mapa emocional.
Els accidents geogràfics també deixen empremta als carrers catalans. El massís de Montserrat dona nom a 470 vies —la meitat vinculades al relleu i l’altra meitat a la Verge de Montserrat—, especialment al Bages i l’Alt Penedès. El segueixen el Montseny (244 vies), el Canigó (237), i altres cims emblemàtics com el Cadí, el Puigmal o el Pedraforca, repartits per comarques com la Cerdanya, el Berguedà o el Solsonès.
Els vents també tenen una presència notable: la tramuntana dona nom a 233 carrers i és molt habitual a l’Empordà. El llevant, el garbí, el mestral i el xaloc sumen centenars de referències més.
Quant als rius, el Llobregat encapçala la llista (101 vies), seguit del Segre, el Ter, l’Ebre, el Fluvià i el Francolí, tots ells presents en la toponímia urbana de manera destacada a les comarques que travessen.
La natura també es fa present als carrers catalans. El pi és l’arbre més homenatjat, amb 327 vies, seguit de l’alzina, el roure, l’olivera i l’ametller, tots amb més d’un centenar de mencions. En l’àmbit floral, destaca el roser, amb 151 carrers, i la rosa, amb 111, especialment en comarques com el Ripollès o l’Alt Urgell. Altres plantes habituals són la vinya, el romaní, la ginesta i el bruc.
El sol (212 vies) i el mar (126) també apareixen sovint, sobretot en municipis costaners com els del Tarragonès i el Baix Empordà.
Quant a animals, tot i que la seva presència és més reduïda, les aus dominen: el rossinyol és l’ocell més present (60 carrers), seguit de l’oreneta, la perdiu i la cadernera. Entre els mamífers, només l’esquirol (27) i la llebre (17) tenen una presència destacada.
Referències a l'1 d'octubre
L’1 d’Octubre de 2017 és l’última gran incorporació al mapa dels carrers catalans. Des d’aquella data, fins a 160 municipis han batejat vies amb noms com U d’Octubre, 1 d’Octubre de 2017 o Primer d’Octubre, fet que demostra com els carrers també reflecteixen moments polítics clau.
Altres efemèrides amb presència destacada són:
-
L’Onze de Setembre, amb prop de 300 vies
-
El Primer de Maig, amb una cinquantena
-
El 2 de maig, amb una trentena
Pel que fa a institucions, Ajuntament i Generalitat són les més citades, amb unes 130 vies cadascuna, seguides de la Constitució (87), la Diputació (86), les Corts i l’Estatut, amb una trentena cadascuna.