Giorgio Armani ha mort a Milà amb 91 anys el 4 de setembre del 2025. Era una icona que va convertir l’elegància en una manera d’estar al món. Però, més enllà dels vestits desestructurats o de les seves catifes vermelles, Armani ens deixa un ideari de frases que expliquen millor que cap biografia qui era i què defensava. A continuació, una selecció verificada —amb font i context— de les seves paraules que ja formen part de la història del disseny.
Frases de Giorgio Armani que són inspiració
Aquestes frases pronunciades per Giorgio Armani defineixen la seva essència i han passat a formar part de la història de la moda:
- “El luxe no pot ni ha de ser ràpid.” Ho va dir amb contundència en plena sotragada del 2020: el luxe no pot anar al ritme del fast fashion. Era una exigència ètica i d’ofici.
- “La moda ha de respondre a les necessitats de les persones, fer la vida més fàcil i més bella.” Armani no dissenyava per a l’espectacle, sinó per a la vida real. Aquesta idea (moda al servei de les persones) va ser la brúixola de tota la seva obra.
- “La moda havia anat d’una manera ridícula… amb desfilades d’una vulgaritat.” Així va diagnosticar l’excés després de la pandèmia, en una conversa àmplia amb Vogue. No era un lament: era una crida a netejar el soroll i tornar a l’essencial.
- “La meva feina té un sol objectiu: donar a les dones la força interior que arriba quan estan a gust amb el que són i amb el que porten.” Una declaració d’intencions que connecta la seva sastreria amb l’autoestima, el vestit com a segona pell, mai com a armadura imposada.
- “Soc el primer ministre… vull treballar, decidir, canviar les coses.” Amb sentit de l’humor i poder de comandament, així es definia en aquella mateixa entrevista: res de presidències honorífiques; Armani seguia al timó, decidint cada detall.
- “Les col·leccions s’han de reduir gairebé en un terç.” Més que una frase cèlebre, va ser una ordre amb efecte en cadena: produir menys, millor, i respectar la vida útil de les peces. Coherència abans que soroll.
- “La moda és un assumpte molt seriós… No m’agraden les dones que es converteixen en víctimes de la moda.” A Interview Magazine va deixar clar el seu rebuig al “ser tendència per ser-ho” i la seva defensa de l’elegància sòbria, aquella que no crida.
- “Crec que deixaré de treballar quan per fi estigui satisfet… i no veig que això passi en un futur pròxim.” Perfeccionista fins al final. La frase retrata l’artesà obsessiu que, als 80 i tants, encara perseguia la col·lecció següent.
- “Prendre’s el temps adequat… La idea que tot s’ha de fer de pressa és un error.” Temps i disciplina: els seus dos manaments. Ni al taller ni a la gestió va acceptar mai la pressa com a mètode.
- “La crisi és una oportunitat per tornar al valor de l’autenticitat… Els esdeveniments especials s’han de dedicar a moments especials, no poden ser rutina.” En la seva carta oberta a WWD, Armani va reclamar una indústria menys estrident i més honesta, amb desfilades que tornin a significar alguna cosa.
Aquestes línies no són eslògans solts: encaixen com un patró. El dissenyador que va ensenyar Hollywood a vestir-se de gris i a les executives dels 80 a sentir-se còmodes i poderoses, també va voler deixar regles senzilles: menys és més, el luxe requereix temps, la moda serveix a la gent o no serveix. Si avui el seu llegat se sent tan vigent és perquè les seves frases no envelleixen; assenyalen una manera de dissenyar (i de viure) que resisteix modes passatgeres.
Ara bé, convé fer una precisió. La famosíssima “L’elegància no consisteix a fer-se notar, sinó a ser recordat” circula per internet des de fa anys. És coherent amb el seu pensament, però no hi ha cap font primària fiable que la certifiqui. El mateix passa amb “La diferència entre estil i moda és la qualitat”. Se li atribueix a Giorgio Armani, i reflecteix bé la seva filosofia, però tampoc no apareix documentada en entrevistes o publicacions oficials.
Armani ja no hi és, però la seva veu continua sonant clara: sense presses, sense estridències, amb aquella elegància que no s’anuncia, es recorda.