Miki Núñez arrossega des de la infància un record que encara explica bastant bé com vivia algunes nits quan era petit. El cantant català ha explicat que tenia una por molt intensa a la foscor i que necessitava dormir amb la persiana oberta per sentir-se tranquil. "Em feia tanta por la foscor que necessitava dormir amb la persiana oberta", ha explicat en recordar aquella etapa.
L'escena té alguna cosa molt quotidiana. Molts nens desenvolupen rituals per enfrontar-se a allò que els espanta com ara deixar un llum encès, dormir amb la porta entreoberta o assegurar-se que entra una mica de claredat des del carrer. En el cas de Miki, aquesta seguretat arribava deixant la persiana oberta, una manera senzilla d'evitar la sensació de quedar-se completament a les fosques.
La llum del carrer era la seva manera de sentir-se segur
L'interessant de l'anècdota no està únicament en la por, sinó en la solució que va trobar per conviure-hi. La persiana oberta permetia que entrés una mica de llum exterior i feia que l'habitació no es transformés per complet quan arribava la nit.
Aquest tipus de petites estratègies infantils solen quedar-se durant anys en la memòria perquè estan associades a emocions molt intenses. El que per a un adult pot semblar simplement una habitació apagada, per a un nen pot convertir-se en un espai completament diferent quan desapareixen les referències visuals.
Les pors infantils també formen part de la vida adulta
Amb el pas del temps, moltes d'aquestes inseguretats desapareixen o canvien de forma, però recordar-les permet entendre millor determinades etapes de la infància. Miki Núñez parla d'allò des de la perspectiva de qui ja pot mirar-ho amb distància, encara que en aquell moment la sensació fos prou forta com per condicionar la seva manera de dormir. La història també mostra una cara molt més domèstica d'algú conegut pels escenaris, la música i la televisió. Abans de tota aquesta exposició pública hi va haver un nen que necessitava veure una mica de claredat per poder tancar els ulls tranquil.
No calia una gran solució. N'hi havia prou amb deixar la persiana oberta i permetre que la llum de fora entrés a l'habitació. Aquest petit gest va acabar convertint-se en un d'aquests records que romanen durant anys. Miki Núñez va aprendre a conviure amb la por a la foscor d'una manera molt senzilla: assegurant-se que mai fos completament de nit dins de la seva habitació.