Marcel Borràs va créixer en una casa on la interpretació i la imaginació formaven part de la vida quotidiana molt abans que ell pensés a convertir-se en actor. Nascut a Olot, l'intèrpret recorda que la seva vocació no va aparèixer de sobte, sinó que va estar molt condicionada per l'ambient familiar. "El meu pare va treballar com a pallasso, la meva mare era assistent social i contacontes en biblioteques", va explicar en una entrevista amb La Vanguardia Magazine en recordar els primers estímuls que va rebre de petit. Tots dos, a més, feien teatre amateur.
Aquest contacte primerenc amb l'escenari va acabar portant-lo a classes de teatre quan encara era molt petit. Borràs tenia uns set anys quan va començar a treballar amb Pep Mora, director i pedagog d'Olot a qui sempre ha assenyalat com una figura decisiva. Allà va descobrir que el teatre podia ser molt més que aprendre un text: també significava imaginar, crear decorats, treballar amb música i construir alguna cosa entre tots.
El teatre va aparèixer primer com un lloc de llibertat
Borràs recorda especialment la sensació que va tenir en aquelles primeres classes. No veia l'escenari únicament com un espai professional, sinó com un lloc on podia expressar-se amb llibertat. Amb tot just 13 anys, un director el va triar per participar en una obra i la seva relació amb la interpretació va començar a fer-se molt més seriosa. "Recordo sentir que era un lloc de llibertat, on podia expressar-me", va explicar anys després.
La influència familiar també tenia una altra vessant. El seu pare havia treballat durant anys com a pallasso i la seva mare recitava contes, de manera que la paraula, l'humor i la interpretació van estar presents des del principi. En una altra entrevista, Borràs va explicar que amb vuit anys va anar a veure el Cirque du Soleil i va sortir convençut que volia ser pallasso i treballar en un circ. Més endavant, aquella fascinació acabaria desplaçant-se definitivament cap al teatre.
D'Olot a una carrera construïda des de molt jove
A partir dels 12 anys ja tenia bastant clar que volia dedicar-se a allò i que, tard o d'hora, hauria de traslladar-se a Barcelona per continuar formant-se. La seva trajectòria va començar molt aviat i va acabar abastant cinema, televisió, dramatúrgia i direcció, amb projectes com Polseres vermelles, Tres metros sobre el cielo o les obres creades juntament amb Nao Albet.
Borràs continua relacionant aquella vocació amb la infància i amb el tipus de llar on va créixer. Abans de convertir-se en actor professional, ja havia vist de prop com l'art podia formar part de la vida diària. Un pare pallasso, una mare contacontes i una escola de teatre a Olot van ser suficients per obrir-li un món del qual, segons ell mateix reconeix, ja mai va voler sortir.