Marc Ribas té una visió molt particular sobre el gimnàs i sobre aquesta idea tan repetida que per entrenar cal estar motivat. El cuiner i presentador ho resumeix amb una frase tan provocadora com directa: "La motivació no serveix, no hi ha res pitjor que un ximple motivat". Per a ell, esperar a tenir ganes d'entrenar és precisament una de les millors maneres d'abandonar qualsevol rutina al cap de poques setmanes.
El seu plantejament va per un altre camí. Ribas creu que el realment important és construir disciplina, hàbits i una estructura que permeti seguir entrenant fins i tot quan l'entusiasme desapareix. La motivació pot ajudar durant uns dies, però és massa variable com per sostenir un objectiu durant mesos. Hi ha jornades en què ve de gust anar al gimnàs i d'altres en què no, i aquí és on entra en joc la constància.
La motivació dura poc, l'hàbit és el que roman
Quan algú comença a entrenar, normalment ho fa amb molta energia. Compra roba nova, canvia l'alimentació i es marca objectius ambiciosos. El problema apareix quan arriba el cansament, la feina s'acumula o els resultats triguen més de l'esperat. Si tota la rutina depèn de sentir-se motivat, és fàcil començar a trobar excuses.
Ribas defensa just el contrari: entrenar perquè toca fer-ho. Igual que existeixen altres obligacions diàries que no sempre venen de gust, l'exercici pot convertir-se en una part estable de l'agenda. Aquesta mentalitat redueix la negociació constant amb un mateix i fa que la continuïtat depengui menys de l'estat d'ànim.
Entrenar amb cap val més que entrenar amb eufòria
La seva frase sobre el "ximple motivat" també apunta a un altre problema. Tenir moltes ganes no significa saber entrenar bé. Excedir-se amb els pesos, copiar rutines avançades o intentar recuperar en una setmana tot el que no s'ha fet durant mesos pot acabar sent contraproduent. Per això, a més de constància, cal criteri. Progressar a poc a poc, respectar el descans i adaptar l'entrenament al nivell personal sol ser més útil que començar amb una intensitat impossible de mantenir.
La idea de Ribas desmunta així un dels grans mites del gimnàs. No cal aixecar-se cada matí desitjant entrenar. Cal haver creat una rutina prou sòlida com per fer-ho també quan no ve de gust. La motivació pot encendre l'espurna inicial, però el que permet continuar quan desapareix és una cosa molt menys espectacular: disciplina, paciència i repetició.