Marc Márquez és la demostració que els teus somnis es poden complir a base de dedicació, esforç i treball dur. Perquè només uns pocs escollits poden arribar a triomfar a MotoGP, i sempre s'ha dit que és una meta inabastable en cas de no tenir els diners necessaris. Tanmateix, ell no solament va poder fer-ho, sinó que a més s'ha convertit en el millor pilot de tots els temps, malgrat venir d'una família amb pocs recursos.
Així ho explicava el '93' en una entrevista, on recordava tot el patiment que van passar els seus pares per poder comprar-li una moto, i permetre-li competir, renunciant a molts luxes. "El meu aniversari és al febrer i vaig rebre per Nadal la primera moto amb tres marxes. Era una Yamaha Peewee. En aquell moment era l'única moto. I vam començar amb motocròs amb el meu pare. Em van dir que jo demanava per Nadal: 'Només vull una moto, però una moto de veritat, no una de bateria. Vull una moto amb motor", recordava en una entrevista al canal de YouTube d'Automoto.
"Vaig començar amb quatre anys, però l'edat mínima per competir era cinc. Això no és legal, en realitat... Vaig fer una cursa amb quatre anys i deu mesos. Eren altres temps, es podia fer. Era com una cosa informal, amb amics que organitzaven una cursa del campionat català. I vaig córrer allà, era una cursa d'enduro. Amb sis o set anys, no recordo exactament, vaig començar el campionat de motocròs. I preferia motocròs, en circuit tancat, que enduro. Així que vaig passar-me al motocròs. I amb vuit anys vaig provar l'asfalt. I allà vaig tenir molta sort, perquè amb nou anys un equip em va fitxar i, llavors, tot va ser gratis per a la meva família. El major suport per continuar creixent", va prosseguir, recordant la sort que va tenir en ser descobert per ojeadors.
Els seus pares van renunciar a anar-se'n de vacances per acontentar en Marc
Els pares de Marc, Julià Márquez i Roser Alentà, van haver d'oblidar-se de vacances durant molt de temps, per poder acontentar l'actual pilot de Ducati, i posteriorment, el seu germà petit, Àlex. "Comprar una moto petita per a un nen ja era un esforç. Eren els diners de les vacances que es gastaven en les motos. I a casa no hi havia vacances, només curses. Perquè a mi i al meu germà ens agradava", va dir.
"Per a mi és molt important i estic molt agraït al meu pare per ensenyar-m'ho. Perquè, al final, ara puc dir-te que tinc diners, però conec el valor de la vida. I el meu pare m'ho va ensenyar així. Per exemple, em deia: 'Si vols anar en moto, no podem anar a Disneyland. Has de triar. Si vols anar en moto, no pots fer altres coses'. També m'agradava molt el futbol i li deia: 'Vull jugar a futbol amb els meus amics'. I el meu pare deia: 'Tria el teu temps i els teus diners. Jo posaré els diners per a les motos, però tu tries el teu temps. Vols fer servir el teu temps en les motos o en el futbol? I jo deia: motos. I el meu pare no estava content, perquè el futbol era més barat, era només un exemple. El meu pare sempre va intentar ensenyar-me el valor de la vida de la forma correcta", va finalitzar.