Marc Giró mai va ser algú especialment aficionat a l'esport. Ni a practicar-lo ni a seguir-lo com a espectador. No obstant això, a casa seva insistien que havia de fer alguna activitat física perquè era bona per a la salut. Va ser llavors quan, encara sent petit, va idear una estratègia bastant peculiar per intentar deslliurar-se'n: demanar precisament un dels esports que considerava més cars.
Els seus pares els havien fet creure a ell i als seus germans que a casa eren pobres per evitar que demanessin capricis massa costosos. Giró va pensar que havia trobat la solució perfecta. Si deia que volia fer equitació, probablement li respondrien que era impossible. La reacció va ser exactament la contrària. "Volia fer equitació i els meus pares van dir: 'Pren cavall'", recorda.
El pla per no fer esport va acabar completament al revés
Giró va aprendre llavors a muntar a cavall i va acabar desenvolupant una relació amb una activitat que inicialment havia escollit gairebé com una provocació. El que havia de servir-li per escapar de les obligacions esportives va acabar convertint-se en un dels pocs esports que realment han format part de la seva vida.
Amb el temps va deixar de muntar, encara que anys després va tornar a sentir la necessitat de recuperar aquella afició. Ell mateix ho explica amb la seva habitual ironia: va abandonar els cavalls durant una etapa de la seva vida i al voltant dels 35 anys va decidir que volia tornar a tenir-ne un. La solució va tornar a arribar des de la seva pròpia família.
La seva mare va acabar regalant-li un altre cavall
Giró explica que la seva mare havia regalat anteriorment a una de les seves germanes una depilació làser. Ella, convençuda que havia de ser justa amb tots els seus fills, va decidir oferir-li alguna cosa d'un valor equivalent. En el cas de Marc, l'elecció estava clara: volia un cavall. Així va acabar tenint-ne novament un, que actualment ja està retirat. La història resumeix bastant bé la peculiar relació de Giró amb l'esport. Mai va sentir atracció per les disciplines més habituals, però una ocurrència infantil va acabar vinculant-lo durant anys a l'equitació.
El que va començar com una estratègia per aconseguir que els seus pares deixessin d'insistir va acabar convertint-se en una afició que va tornar en la seva vida adulta. Giró volia escollir un esport tan car que resultés impossible. Els seus pares, per a la seva sorpresa, van acceptar el desafiament i li van posar literalment un cavall davant.