Tenir un segon fill pot despertar una preocupació que molts pares no sempre reconeixen en veu alta: pensar que mai podran estimar-lo tant com al primer. La psiquiatra infantojuvenil Lucía Torres ha explicat que aquesta por és més freqüent del que sembla i que té molt a veure amb la intensitat emocional que acompanya el naixement del primogènit. El primer fill transforma completament la vida familiar i concentra moltes expectatives, inseguretats i aprenentatges.
"Molts pares creuen que no estimaran tant el segon fill com el primer", assenyala Torres. La sensació pot aparèixer perquè el vincle amb el primogènit ja està construït i perquè els pares han viscut amb ell totes les primeres vegades. No obstant això, l'especialista insisteix que cada fill ocupa un lloc diferent i que l'afecte no funciona com una quantitat limitada que s'hagi de repartir.
El primer fill concentra moltes més expectatives
Segons Torres, el primogènit sol convertir-se en el receptor de moltes de les expectatives que els pares tenen sobre la criança. Amb ell arriben els primers dubtes, les primeres pors i també una necessitat molt més gran de fer-ho tot bé. Per això, sobre el primer fill poden recaure més exigències relacionades amb el comportament, els estudis o la responsabilitat.
Quan arriba un segon fill, els adults ja coneixen millor els seus propis límits i també han après que no tot depèn d'ells. Han passat per nits sense dormir, malalties, rebequeries i decisions que amb el primer fill semblaven enormes. Aquesta experiència pot fer que la criança sigui una mica més flexible i que determinades situacions es visquin amb menys ansietat.
Estimar de manera diferent no significa estimar menys
La relació amb el segon fill no ha de reproduir exactament la que existeix amb el primer. Cada nen arriba en un moment diferent de la família i troba uns pares diferents, amb més experiència, altres preocupacions i una forma diferent d'afrontar els problemes quotidians.
Per això, Torres planteja que la por a "no estimar igual" parteix d'una comparació que pot generar pressió innecessària. El vincle pot sentir-se diferent sense ser menys intens. L'arribada d'un altre fill no divideix necessàriament l'afecte existent, sinó que obliga a construir una nova relació. Per a molts pares, descobrir-ho forma part del propi procés d'ampliar la família.