Loreto, professora: “A la meva agenda no hi entra ni una hora més lliure i visc afònica des de l’octubre”

El testimoni de Loreto, professora, ha ressonat amb força en xarxes: “A la meva agenda no hi entra ni una hora més lliure i visc afònica des de l’octubre”. La seva situació reflecteix una realitat estesa entre docents: jornades extenses, responsabilitats múltiples i una càrrega emocional i física que no sempre es reconeix oficialment. Aquest cas, relatat en el seu vídeo, evidencia la intensitat i el desgast de la feina educativa diària, amb hores que van molt més enllà de les classes lectives formals.

La jornada real d'un professor: més enllà de l'horari de classe

A l'Estat espanyol, el treball del professorat està regulat per diversos marcs normatius, entre els quals hi ha l'Estatut dels Treballadors, els convenis col·lectius del sector educatiu (públic i concertat) i normatives específiques de cada comunitat autònoma. El conveni laboral del sector educatiu estableix un nombre d'hores lectives obligatòries (per exemple, 18–25 hores lectives setmanals en educació secundària i FP en l'àmbit públic, i quantitats similars han concertat), però aquestes xifres no representen la totalitat de les hores de feina real del docent.

A més de la docència directa davant de l'alumnat, els docents dediquen molt de temps a tasques que ocorren “fora de pantalla” o de l'aula:

Preparació de classes i materials didàctics.

Correcció d'exàmens i treballs.

Atenció individualitzada a alumnes amb dificultats.

Reunions de departament, equips educatius i amb famílies.

Tasques de coordinació, avaluació i reunions pedagògiques.

Activitats extraescolars i tutories.

Tot i que algunes d'aquestes funcions estan contemplades en acords i càrregues de treball, no totes es tradueixen en hores lliures reconegudes. A la pràctica, molts docents treballen els caps de setmana, les tardes i els períodes no lectius per poder atendre totes aquestes obligacions, acumulant cansament físic i mental.

El conveni laboral docent també inclou temps de descans i una fixació de jornada màxima setmanal. Tanmateix, aquests límits no sempre reflecteixen la realitat professional, ja que la planificació, avaluació i coordinació no sempre estan integrades en el càlcul formal de la jornada.

La intensitat de la feina docent i els seus efectes

El testimoni de la Loreto il·lustra diversos problemes freqüents en la professió:

1. Sobrecàrrega de tasques no lectives: L'agenda d'un professor s'omple de reunions, correccions i planificació, sense espai per a una hora lliure addicional al dia.

2. Esgotament físic i vocal: Viure afònic des de l'octubre indica una tensió vocal mantinguda, comuna en docents que passen moltes hores parlant sense pauses ni suport específic.

3. Dificultat per conciliar: La feina continua fora de l'aula, reduint el temps personal i familiar.

La duresa de la feina docent està associada tant a la densitat d'obligacions com a la intensitat emocional: orientar estudiants en processos complexos, adaptar-se a ritmes variats d'aprenentatge i gestionar grups grans són elements que afegeixen pressió constant.

Reconeixement de la càrrega real dels docents

Loreto parla des de l'experiència d'una professional que estima la seva feina, però que no troba descansos reals en la seva jornada, cosa que la porta a sentir un desgast físic i emocional continuat. Aquest cas mostra que, encara que els convenis i normatives estableixin marcs de jornada i descans, la realitat del professorat és molt més exigent i requereix atenció perquè la professió sigui sostenible a llarg termini.