Els pisos turístics s'han convertit en un dels majors focus de conflicte en moltes comunitats de veïns. El tràfec constant de persones, el soroll o l'ús intensiu de les zones comunes han portat molts propietaris a plantejar-se si poden limitar o fins i tot prohibir aquesta activitat al seu edifici.
La resposta és sí, però amb una sèrie de condicions que no es poden passar per alt. La Llei de Propietat Horitzontal contempla la possibilitat de restringir o prohibir els pisos turístics, sempre que es compleixin certs requisits legals i se segueixin els procediments establerts.
Què necessita la comunitat per prohibir els pisos
El punt clau està en l'acord de la comunitat. Per poder prohibir els pisos turístics, és necessari que la junta de propietaris aprovi una modificació dels estatuts.
Aquest acord ha de comptar amb una majoria qualificada. En concret, es requereix el vot favorable de les tres cinquenes parts dels propietaris, que al seu torn representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. Un cop aprovat, el canvi s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat. Aquest pas és fonamental perquè la prohibició tingui efectes davant de tercers, és a dir, perquè sigui realment aplicable.
Límits i situacions que cal tenir en compte
Tot i que la llei permet aquesta prohibició, no té caràcter retroactiu. Això significa que no afecta els propietaris que ja estaven explotant el seu habitatge com a pis turístic abans de l'aprovació de l'acord.
En aquests casos, podran seguir amb l'activitat, llevat que hi hagi una altra normativa que ho impedeixi. Per tant, la mesura té efecte principalment sobre futures llicències o nous usos. A més, la comunitat també pot optar per limitar en lloc de prohibir. Per exemple, imposant condicions específiques o recàrrecs en les despeses comunes.
Un altre aspecte important és que qualsevol decisió ha d'estar ben fonamentada i seguir el procediment legal. En cas contrari, podria ser impugnada pels propietaris afectats. Així doncs, la Llei de Propietat Horitzontal obre la porta a què les comunitats controlin els pisos turístics. Però no és una decisió automàtica ni senzilla: requereix majories clares, tràmits formals i tenir en compte els drets adquirits. Un marc legal que busca equilibrar l'ús de l'habitatge amb la convivència veïnal.