La Llei d'Habitatge estableix límits clars sobre la informació econòmica que els propietaris poden sol·licitar als inquilins. En aquest sentit, lluny de vetar l'accés a tota la informació, la normativa protegeix l'arrendatari, però dins d'un marc legal que permet al propietari avaluar la solvència de forma raonable sense incórrer en l'ús d'informació sensible i privada.
L'objectiu de la llei és protegir la privacitat del llogater i evitar abusos en la sol·licitud de dades sensibles. El propietari només pot exigir informació necessària i proporcionada per garantir que l'arrendatari pot complir amb el pagament del lloguer, però no qualsevol dada econòmica que es consideri excessiva o irrellevant. Això inclou documents financers que abans eren habituals en els contractes d'arrendament i que ara es consideren excessius.
Quina informació no està obligat a aportar el llogater
Segons la Llei d'Habitatge i la Llei d'Arrendaments Urbans, el llogater no està obligat a lliurar documents com la seva declaració de la renda, extractes bancaris, historial de deutes o informació sobre el seu patrimoni. La normativa defineix aquestes dades com a “sensibles” i protegeix l'arrendatari enfront de sol·licituds abusives que vulnerin la seva privacitat
Això significa que els propietaris no poden condicionar el contracte al lliurament d'informació econòmica excessiva. Només poden sol·licitar dades que siguin raonablement necessàries per avaluar la capacitat de pagament del llogater, com ara referències laborals o, en alguns casos, garanties externes. La llei posa un límit clar per evitar discriminació o pressió indebuda.
Per què aquesta mesura és rellevant
La protecció de les dades personals és un dels aspectes més importants de la Llei d'Habitatge. Permet als inquilins negociar contractes sense por de revelar informació financera excessiva i redueix pràctiques abusives que abans eren freqüents en el mercat del lloguer. A més, reforça la seguretat jurídica ja que els propietaris que exigeixin dades innecessàries podrien enfrontar-se a sancions administratives o nul·litat de clàusules dins del contracte. La llei, en aquest sentit, busca equilibrar els drets de l'arrendador i la protecció de l'arrendatari.
En definitiva, encara que el propietari necessita avaluar la solvència de qui ocuparà l'habitatge, la Llei d'Habitatge deixa clar que els inquilins no tenen obligació d'aportar informació econòmica sensible o desproporcionada. Aquest canvi reforça la privacitat, protegeix els arrendataris i evita pràctiques abusives en el mercat del lloguer.