És il·legal que un contracte de lloguer prohibeixi empadronar-se a l'habitatge, i molts inquilins desconeixen que aquesta pràctica vulnera una llei estatal. L'empadronament és un dret i una obligació legal, i cap clàusula contractual pot impedir que els residents s'inscriguin al padró municipal on habiten habitualment. Per tant, qualsevol clàusula que intervingui serà nul·la.
L'empadronament permet als ciutadans accedir a serveis públics, exercir drets i complir amb les seves obligacions legals. Prohibir-lo mitjançant un contracte d'arrendament no només és injust, sinó també nul de ple dret. Qualsevol intent del propietari de limitar aquest dret manca de validesa legal i pot ser impugnat
El que diu la llei sobre empadronar-se
La prohibició d'empadronar-se és nul·la perquè el dret està recollit a l'Article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL). Aquesta norma estableix que tota persona que visqui a Espanya ha d'inscriure's al padró del municipi on resideixi habitualment, sense que depengui de l'autorització del propietari. Es tracta d'un dret reservat al llogater que ha de poder fer el que consideri amb el seu padró.
A més, el Reglament de Població (Reial Decret 1690/1986) reforça que la inscripció al padró es basa en la residència efectiva, no en la voluntat de l'arrendador. Això significa que qualsevol clàusula en un contracte de lloguer que prohibeixi empadronar-se és legalment nul·la i no té efectes sobre els drets del llogater. La raó d'aquestes clàusules ve del fet que molts propietaris temen que l'empadronament reforci la prova de residència del llogater i dificulti futurs desnonaments o recuperacions ràpides de l'habitatge
Per què la clàusula és nul·la encara que estigui signada
Encara que un contracte privat inclogui aquesta prohibició, no pot limitar un dret reconegut per llei. La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) no regula l'empadronament, però la LRBRL té rang superior i preval sobre qualsevol acord privat. Per tant, els inquilins tenen dret a inscriure's al padró municipal independentment del que digui el contracte.
En definitiva, els propietaris no poden impedir que els seus inquilins s'empadronin a l'habitatge. Aquest dret és fonamental per garantir la legalitat de la residència, l'accés a serveis i la protecció dels ciutadans. Qui visqui en un lloguer té plena llibertat per complir amb l'obligació d'empadronament, i qualsevol intent de restringir-lo és il·legal i fàcilment impugnable