Quan una persona lloga un habitatge, és habitual que se li sol·liciti una fiança a l'inici del contracte. No obstant això, molts inquilins cometen l'error de pensar que poden utilitzar-la per cobrir l'últim mes de lloguer, evitant així el pagament final. La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) regula aquest aspecte i estableix de manera clara que aquesta pràctica no està permesa.
L'Article 36 de la LAU és el que regula l'ús de la fiança en els arrendaments urbans. Segons aquesta norma, la fiança té com a objectiu garantir possibles danys a l'habitatge o l'impagament d'obligacions del llogater, però no pot substituir el pagament de la renda mensual. Això significa que, encara que el llogater hagi d'abandonar l'habitatge, l'obligació de pagar l'últim mes continua sent responsabilitat seva, i la fiança s'utilitza únicament per respondre davant de desperfectes o deutes pendents que sorgeixin durant l'arrendament.
Funcions i límits de la fiança
La fiança actua com un mecanisme de protecció per al propietari. La seva quantia sol equivaldre a una o dues mensualitats de lloguer, depenent de si es tracta d'habitatge habitual o arrendament de local. Un cop finalitzat el contracte, el propietari ha de retornar íntegrament la fiança al llogater si l'habitatge es lliura en bon estat i no hi ha lloguers pendents.
Si existeixen danys a l'habitatge, el propietari pot descomptar de la fiança el cost de les reparacions. De la mateixa manera, si l'inquilí no ha pagat algun més, no pot simplement compensar-ho amb la fiança: primer s'ha de reclamar el pagament mitjançant els tràmits legals corresponents, i la fiança només s'utilitzarà si hi ha un impagament comprovat i autoritzat.
Un equilibri entre arrendador i arrendatari
Aquesta regulació busca equilibrar els drets i les obligacions de les dues parts: protegeix el propietari davant de danys o impagaments i assegura a l'inquilí que la fiança li serà retornada si compleix amb les seves obligacions. A més, evita malentesos i conflictes legals sobre l'ús indegut de la fiança, un problema força freqüent en els contractes de lloguer.
En definitiva, la fiança **no és un "últim mes gratis"**, sinó una garantia que dona suport al compliment de les obligacions del llogater. Conèixer l'Article 36 de la LAU i les seves implicacions ajuda a **evitar conflictes** i a gestionar correctament el lloguer, garantint que tant propietaris com llogaters sàpiguen **què esperar i quines són les seves responsabilitats**. Complir la norma protegeix els drets de tots dos i assegura una relació d'arrendament més segura i transparent