La recent Llei d'Habitatge, a través de la modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans, estableix de manera clara els límits que pot exigir un propietari en formalitzar un contracte de lloguer d'habitatge habitual. Segons la normativa, l'arrendador pot sol·licitar un mes de fiança obligatòria com a garantia bàsica del contracte. A més, pot requerir fins a dos mesos addicionals en concepte de garanties addicionals, com ara dipòsit extra, aval bancari o garantia personal.
El total de garanties que pot demanar un propietari, per tant, no pot superar els tres mesos: un mes de fiança i dos mesos de garanties addicionals. Qualsevol clàusula que exigeixi més d'aquest límit és il·legal i no té validesa jurídica, de manera que l'inquilí té dret a reclamar l'excés pagat. En algunes comunitats autònomes, l'incompliment d'aquest límit pot derivar en sancions administratives per al propietari, tot i que no constitueix un delicte penal.
Què significa a la pràctica per als inquilins
Si un propietari sol·licita tres fiances o més, el contracte podria ser considerat nul en aquesta part. Per exemple, si demana tres mesos de fiança més alguna garantia addicional, estaria excedint el límit legal i l'inquilí podria reclamar judicialment la devolució del que s'ha pagat de més. En canvi, si s'estableix un mes de fiança i dos de garanties, s'estaria respectant exactament el que permet la llei, i el contracte seria completament vàlid.
Aquesta regulació busca protegir l'inquilí davant d'abusos i sobrecàrregues econòmiques inicials en signar un contracte de lloguer. Evita que els propietaris exigeixin sumes excessives que dificultin l'accés a l'habitatge, especialment en zones tensionades on la demanda supera l'oferta. La Llei d'Habitatge deixa clar que el límit de tres mesos és obligatori, i qualsevol intent d'imposar-ne més no té efecte legal.
Com actuar si el propietari demana més del que està permès
En cas de trobar-se amb un propietari que sol·licita garanties superiors a les legals, l'inquilí pot reclamar la devolució del que excedeixi els tres mesos, recórrer a la via administrativa, denunciant la situació davant la comunitat autònoma corresponent i negociar directament amb l'arrendador per ajustar el contracte al marc legal.
En resum, la Llei d'Habitatge protegeix els inquilins fixant que la fiança obligatòria no pot superar un mes i les garanties addicionals, dos mesos més, fent un màxim de tres mesos en total. Qualsevol intent de sobrepassar aquest límit és il·legal i pot ser impugnat, garantint així que els lloguers es mantinguin dins d'uns estàndards justos i equilibrats per a ambdues parts.