La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) anul·la les clàusules dels contractes de lloguer que permeten apujar la renda de forma lliure, arbitrària o sense límits, encara que hagin estat signades per l'inquilí. Es tracta d'una qüestió clau que afecta milers d'arrendataris, especialment en un context de pujades generalitzades del preu de l'habitatge i de creixent conflictivitat entre propietaris i inquilins.
La normativa estatal és clara: el lloguer no pot incrementar-se segons la voluntat del propietari. La LAU estableix regles d'obligat compliment que protegeixen l'inquilí i que prevalen sobre qualsevol clàusula contractual que les contradigui. Quan un contracte inclou condicions que vulneren aquests límits, la clàusula es considera nul·la de ple dret i no produeix cap efecte legal.
Per què la LAU invalida les pujades “lliures” del lloguer
La clau rau en el fet que la LAU conté normes imperatives, és a dir, disposicions que no es poden modificar en perjudici de l'arrendatari. Això significa que, encara que l'inquilí hagi signat el contracte, no queda obligat per clàusules que contradiuen la llei. En matèria de renda, aquesta protecció és especialment estricta.
L'article 18 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) regula de manera expressa l'actualització del lloguer. La llei estableix que la renda només es pot actualitzar un cop a l'any i sempre d'acord amb un índex prèviament pactat en el contracte o amb l'índex que marqui la normativa vigent. No hi ha, per tant, marge legal per a increments discrecionals. En conseqüència, clàusules com "el propietari podrà apujar el lloguer quan vulgui", "la renda podrà incrementar-se lliurement cada X mesos" o "el propietari pot revisar el preu sense límit" són il·legals. Encara que apareguin en el contracte i hagin estat acceptades, la llei les deixa sense efecte automàtic.
Què diu la llei sobre els límits i les zones tensionades
A més de la LAU, la Llei d'Habitatge ha introduït restriccions addicionals en les denominades zones de mercat residencial tensionat, una categoria en la qual s'inclouen àmplies àrees de Catalunya. En aquests territoris, les pujades de lloguer estan encara més controlades. A les zones tensionades, els nous contractes tenen topalls màxims fixats per la normativa i, en molts casos, per índexs de referència oficials.
En les renovacions, el preu no pot incrementar-se per damunt dels límits legals establerts, encara que el propietari ho intenti reflectir en el contracte. Qualsevol clàusula que ignori aquests topalls o intenti esquivar-los mitjançant fórmules ambigües també queda anul·lada. La llei no només limita la quantia de la pujada, sinó que impedeix expressament mecanismes encoberts per elevar el preu fora del marc legal.
En un mercat cada cop més tensionat, conèixer aquest punt resulta fonamental. Perquè, segons la pròpia llei, el lloguer no pot pujar lliurement, per molt que el contracte digui el contrari.