Avui resulta difícil separar a Lamine Yamal del futbol d'elit. Amb 19 anys ja ha guanyat l'Eurocopa i el Mundial. Ha tornat als entrenaments del Barcelona amb un altre títol sota el braç. Tanmateix, darrere d'aquesta carrera apareix una infància menys senzilla del que reflecteixen els focus.
El futbolista va parlar sobre aquella etapa en una entrevista amb DAZN. No va voler presentar la seva infantesa com una història perfecta. Tampoc la va recordar des del ressentiment. "No vaig tenir la millor infància del món, però la meva mare feia que no veiés res dolent", va explicar en descriure l'esforç de Sheila Ebana.
La mare de Lamine Yamal ha estat clau per aconseguir l'èxit
La frase resumeix el paper que la seva mare va exercir a Rocafonda. Sheila no podia evitar totes les dificultats. Sí que podia impedir que dominessin la mirada del seu fill. S'encarregava d'ensenyar-li la part amable de cada dia. Protegia la seva infància sense ocultar-li els valors de l'esforç, la humilitat i la responsabilitat.
Lamine reconeix aquella manera de cuidar-lo. "Sempre li dic a la meva mare que li agraeixo molt perquè, tan difícil com ho tenia ella, va fer que jo veiés tot el bo", va afegir. No va ser un camí de roses. Però Sheila va aconseguir que els problemes mai ocupessin tot l'espai.
El jugador es refereix a ella com "el meu primer gran amor". L'expressió revela un vincle que va molt més enllà de l'acompanyament esportiu. Sheila va néixer a Guinea Equatorial i ha defensat públicament les arrels del seu fill. Quan alguns van qüestionar el seu origen, va respondre: "El meu fill és equatoguineà".
El seu pare, Mounir Nasraoui, també forma part d'aquest suport. Ambdós progenitors han estat fonamentals en el seu creixement personal i professional. Lamine ha arribat a l'elit envoltat per una família que coneixia les seves capacitats, però que havia d'ajudar-lo a mantenir els peus a terra mentre tot avançava a gran velocitat.
El pes de la seva àvia en la seva infància és enorme
Una altra figura fonamental és Fátima, la seva àvia paterna de 73 anys. Els seus consells són senzills i estan allunyats de qualsevol xerrada tàctica. Li demana que no vesteixi roba negra, que somrigui i que cuidi els seus pares. Són recomanacions quotidianes. Precisament per això ajuden a comprendre l'entorn del futbolista.
Ara Lamine torna al Barcelona com a campió del món. L'atenció serà més gran. Arribaran noves expectatives, crítiques i responsabilitats. Però la seva història no comença amb un trofeu ni amb un debut. Comença amb una mare que, malgrat tenir-ho difícil, va decidir que el seu fill conservés els millors records possibles.