Carregant...

Lamine Yamal sempre ha volgut destacar l'enorme esforç que els seus pares van haver de fer per criar-lo. Perquè va néixer en una família molt humil, amb pocs recursos, i per complicar més les coses, els seus pares es van divorciar quan tan sols tenia tres anys d'edat. Això va obligar la seva mare a haver de mudar-se, i abandonar Mataró, per instal·lar-se a Granollers, on va trobar una feina estable. I el seu fill va fer el mateix camí.

Allí va ser on va créixer, i on va començar a jugar a futbol, en el modest equip de La Torreta. Es passava llargues hores al carrer, sempre amb una pilota al seu costat, i als set anys va ser descobert pels observadors del Barça. La seva vida va canviar en un instant, i als 12, van decidir que el millor per al seu futur era que residís a la Masia, on podien tenir més controlada la seva alimentació, el seu comportament i el seu rendiment acadèmic. A més, això va ser un alleujament econòmic per als seus pares.

Lamine Yamal i Munir Nasraoui

Tot l'esforç que van fer va acabar tenint una recompensa el 2023, quan Xavi Hernández va decidir fer debutar l'hispano-marroquí, que en aquell moment tenia 15 anys, i es trobava en edat cadet. I la resta és història, ja que tres anys més tard, és considerat com un dels millors futbolistes de tot el planeta, i ja ha conquerit dues Lligues EA Sports, una Copa del Rei, dues Supercopes d'Espanya, una Eurocopa i un Mundial.

I va finalitzar segon en la votació de la Pilota d'Or, mentre que en aquesta edició torna a ser un dels favorits per guanyar-lo. Però Lamine recorda tot el que va haver de patir per arribar on és, i també va assenyalar que el futbol és cada vegada un esport menys inclusiu, per les elevades quotes que es necessiten pagar en tots els equips per poder apuntar-se. "Si no tens diners, és molt difícil que el teu fill pugui jugar a futbol", va avisar Yamal.

Aquestes declaracions les va fer al diari 'El País', fa uns mesos, en una entrevista en la qual també va assegurar que ja no veu molts partits de futbol en aquests moments. I va assenyalar alguns dels jugadors que més li feien gaudir quan era més jove, com Isco Alarcón, Karim Benzema o Neymar Júnior, el seu gran referent.