Per a Lamine Yamal, una casa pot tenir moltes habitacions, però n'hi ha una en la qual sap que acabaria passant bona part del temps. “Puc tenir la mansió més gran del món que estaré sempre a la sala de la Play”, va explicar en una entrevista amb José Ramón de la Morena. Una frase que acosta la seva vida a un pla recognoscible: quedar-se a casa jugant amb un amic.
En aquest sentit, la seva afició té una història familiar. El futbolista va recordar que les seves primeres PlayStation, la segona i la tercera, havien estat de segona mà. Després va arribar la quarta, un regal de la seva mare que va tenir un significat especial per a ell. En aquella conversa explicava que ja jugava amb la cinquena i compartia partides amb un amic de La Masia. La consola apareixia així vinculada a records i companyia.
L'habitació que importa més que els altres luxes
La referència a una mansió funciona com una exageració per explicar una preferència. No cal imaginar salons enormes ni instal·lacions extraordinàries per entendre-la: l'espai favorit pot ser aquell on un troba el seu entreteniment habitual. En un habitatge, els metres disponibles i els metres que realment es gaudeixen no sempre coincideixen. Una pantalla, uns comandaments i algú amb qui jugar poden concentrar tot el pla.
D'aquesta manera, la frase té interès pel que és domèstic. Parla d'aquella habitació que acaba guanyant les altres perquè està associada a un costum. Pot ser la cuina per a qui gaudeix preparant el sopar o una terrassa per a qui busca llegir a l'aire lliure. En el cas que descrivia Lamine, aquest lloc estava al voltant de la consola i de les partides compartides.
La casa que va triar la seva mare
En la mateixa entrevista, el jugador va explicar que havia comprat un habitatge a la seva mare i que va deixar que ella escollís la zona i la casa. Va recordar les dificultats anteriors, quan havien viscut en un pis on cuina i habitació compartien espai, i va expressar la seva satisfacció per veure-la feliç i per oferir al seu germà unes condicions de vida millors.
Així doncs, en parlar d'habitatge, Lamine va deixar dues imatges: la tranquil·litat de millorar la casa de la seva família i el gust per continuar gaudint d'un entreteniment conegut. La frase de la mansió resumeix aquesta segona idea amb humor. Per moltes portes que tingués, ell ja sabia quina obriria per passar una bona estona.