Carregant...

Lamine Yamal sempre ha deixat molt clar que prioritza la família per davant de totes les coses. I és habitual veure els seus pares, la seva nòvia i el seu germà menor, Keyne, acompanyant-lo a tot arreu. Al principi, ho feien perquè era només un nen, però ja fa temps que va deixar de ser-ho. No obstant això, continua sent igual de familiar, i el que va fer quan va començar a guanyar diners demostra que la seva felicitat recau en el benestar dels seus éssers estimats.

Perquè, a diferència de molts futbolistes professionals, abans que comprar-se un rellotge, un cotxe de luxe o qualsevol altra extravagància, va preferir donar la tranquil·litat a la seva família. Ho va fer comprant una increïble casa a la seva mare en una de les zones més exclusives de Barcelona, i traient-la de treballar. Així ho va explicar en una entrevista per a José Ramón de la Morena al podcast ‘Resonancia de Corazón’, on també va recordar que els seus primers mesos al Juvenil A, quan encara era cadet, no van ser fàcils.

Sheila Ebana 

“En juvenils no jugava perquè l'entrenador veia un nen de 30 quilos. Quan vaig començar a jugar al primer equip, la meva mare patia perquè era molt petit. Els que no jugàvem, pujàvem al primer equip el dia que ells entrenaven després d'un partit. Vam fer un partit, vam guanyar 2-0, vaig marcar gol i vaig donar una assistència a Ansu. Òscar, el germà de Xavi, em va dir: 'Com pot ser que no estiguis jugant?' i jo li vaig dir: 'Doncs no ho sé'. Em va dir: 'Tu tingues calma’. Jo em quedaré al Barça, que no hi ha cap dubte, però vull jugar, vaig dir”, va començar explicant el ‘10’.

“La meva mare em deia: ‘No, que ells són molt grans i tu ets molt petit. Li vaig dir que no es preocupés, que, si jugava, seria el millor. La meva mare no podia estar molt amb mi per la feina, però sempre em feia el sopar quan venia a la nit. Em va comprar la PlayStation 4, que per a mi en aquell moment ho era tot. Vaig tenir la Play 2 i la Play 3 de segona mà i la 4 ja va ser la bona”, va recordar Lamine a l'hora de parlar dels sacrificis que va fer la seva mare perquè pogués tenir una infància feliç.

El regal de Lamine a la seva mare

Un esforç que va tenir la seva recompensa, ja que Lamine assegura que va ser un nen molt feliç, sense preocupacions, i que es va poder dedicar al que més li agradava, el futbol. I quan va tenir l'oportunitat, li va fer un regal increïble a la seva mare, comprant-li una increïble casa, on encara viu.

"Li vaig preguntar a la meva mare quina zona volia i va triar ella mateixa la casa. Per a mi, ella és la meva reina; és el que més estimo. Jo venia d'estar en un pis on la cuina i l'habitació estaven al mateix lloc. Veig la meva mare feliç, veig que el meu germà pot tenir la infància que jo hauria desitjat, i això és el que més em fa feliç", va finalitzar Yamal.