Lamine Yamal sempre ha posat en valor tot el que la seva mare, Sheila Ebana, va fer per ell des que era un nen, perquè tingués una infància feliç, i no li faltés de res. Lògicament, no va ser una tasca senzilla, ja que tenia una feina molt humil, i un sou normal. Però, malgrat aquestes complicades condicions, l'actual jugador del Barça assegura que recorda amb un somriure aquells dies a Mataró, i que l'han ajudat a apreciar tot el que ha aconseguit després.
Tots els sacrificis que van fer perquè fos un nen normal i no hagués de preocupar-se per res van donar un gran resultat, i amb tan sols set anys va fitxar pel conjunt blaugrana. Amb 12, es va instal·lar a la Masia, on podien tenir més controlada la seva alimentació i els seus hàbits, i això també va ser un alleujament per a la precària situació econòmica de la seva família. I amb 15, ja havia debutat amb el primer equip, destrossant diversos rècords.
En una entrevista amb Alberto Edjogo a DAZN, el ‘10’ es va sincerar i va reafirmar la importància que té la seva figura materna, a qui li va donar el millor regal que se li podia acudir fa poc, comprant-li una casa en una de les zones més exclusives de la ciutat comtal, on viuen ella, juntament amb la seva parella i el fill que tenen en comú, el petit Keyne, germà de Lamine. “Sempre li agraeixo a la meva mare perquè amb el difícil que ho tenia ella sempre em va fer no veure res dolent. Ella va fer que només veiés el bonic i gaudís”, admetia l'hispano-marroquí.
“Al matí anava al col·legi amb amics de 14 o 15 anys fent ximpleries, i anava amb persones que havien de pagar-se el pis o el cotxe, i això requereix un procés d'adaptació que he hagut de fer amb la psicòloga del club, que em va ajudar molt, perquè al final jo era un nen per a ells”, va prosseguir, abans de recordar la reacció de la seva mare als insults racistes que ha hagut de suportar quan visita alguns estadis de La Lliga. La meva mare va mirar el telèfon i es va preocupar molt i em va trucar, però es va sorprendre perquè estava amb els meus amics, molt content perquè vam guanyar. Els hauran infós uns valors que no són els bons i estaven enfadats perquè van perdre”, va rememorar.
Lamine es distancia de polèmiques
Lamine també va voler deixar clar que no està pendent del que la gent diu d'ell, i que es concentra en les seves responsabilitats i en les seves obligacions sobre el terreny de joc. "Intento no mirar gaire premsa i si algú ha de dir-me alguna cosa que sigui l'entrenador, els capitans o gent de l'equip que vol el millor de mi o la meva família i crec que això és l'important", finalitzava.