Una resolució judicial dictada a Barcelona ha introduït un element nou en l'àmbit laboral que ja està generant un intens debat. Un jutjat de la capital catalana ha considerat que una urgència veterinària pot justificar l'absència d'un treballador, sempre que concorrin determinades circumstàncies excepcionals. El cas, lluny de ser anecdòtic, planteja una qüestió cada vegada més present en la vida quotidiana com ho és la relació entre les obligacions laborals i la cura dels animals de companyia.
La decisió judicial sorgeix després de l'acomiadament d'una treballadora que es va absentar del seu lloc per atendre el seu gos, que es trobava en estat crític. La situació va derivar finalment en l'eutanàsia de l'animal. L'empresa va interpretar la falta com a injustificada, però l'òrgan judicial va adoptar una lectura diferent en analitzar el context de l'absència.
Una absència que no es va considerar arbitrària
L'element central de la sentència rau en la naturalesa de la situació. El jutge subratlla que no es va tractar d'una visita veterinària rutinària ni d'una decisió voluntària del treballador, sinó d'una circumstància greu, sobrevinguda i imprevisible. La urgència, segons la valoració judicial, requeria atenció immediata, la qual cosa introdueix un matís rellevant dins del marc de les absències laborals.
L'argumentació es recolza a més en la Llei de Benestar Animal, que estableix l'obligació dels propietaris de garantir la cura i l'atenció sanitària de les seves mascotes. Des d'aquesta perspectiva, el tribunal entén que el deure legal d'assistència pot entrar en joc en escenaris excepcionals, modulant la interpretació tradicional de les faltes a la feina.
No és un permís automàtic, però sí que marca un precedent
La resolució no implica que qualsevol absència vinculada a un animal de companyia quedi automàticament emparada. La mateixa sentència delimita clarament l'abast. La justificació se circumscriu a supòsits on hi hagi una urgència real, greu i impossible de preveure. Visites programades o revisions ordinàries no encaixarien en aquest criteri. Tanmateix, l'impacte jurídic de la decisió resulta significatiu. Tot i que no crea una norma general, sí que estableix un precedent interpretatiu que pot influir en futures controvèrsies laborals. La declaració d'improcedència de l'acomiadament i la corresponent indemnització reforcen el pes d'aquesta lectura judicial.
Així doncs, la sentència del tribunal reflecteix com els tribunals comencen a integrar noves realitats socials en l'anàlisi del dret laboral. En un context on els animals de companyia ocupen un paper cada cop més central a les llars, la resolució obre un debat que probablement tornarà a aparèixer en altres instàncies judicials.