Juan López, jubilat, ho resumeix amb una frase que molts metges i fisioterapeutes repeteixen cada vegada més: "Compte amb la jubilació, el cos humà sempre ha d'estar en moviment". L'advertència no va contra descansar ni gaudir d'una nova etapa, sinó contra entendre la jubilació com una parada total. Quan desapareixen els horaris, els desplaçaments i les obligacions diàries, el cos pot començar a moure's molt menys sense que la persona se n'adoni.
El problema no apareix d'un dia per l'altre. Primer es camina menys, després es pugen menys escales, després s'evita carregar pes i, a poc a poc, tasques normals comencen a costar més. La jubilació pot portar llibertat, però també sedentarisme. I aquest canvi silenciós afecta la força, l'equilibri, la mobilitat i fins i tot l'estat d'ànim.
Parar massa també envelleix
L'Organització Mundial de la Salut insisteix que qualsevol moviment compta. Caminar, ballar, fer tasques domèstiques, cuidar un hort, nedar o pujar escales són formes d'activitat física. No cal convertir-se en esportista als 70 anys, però sí mantenir una rutina que obligui el cos a continuar treballant.
@tengounplanpodcast “Cuidado con la jubilación” 👴🏻| Juan López #tengounplan
♬ sonido original - Tengo Un Plan - Tengo Un Plan
En els jubilats, moure's no serveix només per "estar en forma". Ajuda a conservar autonomia. Una cama forta redueix el risc de caigudes, una esquena activa tolera millor les tasques diàries i una caminada regular millora la circulació. També hi ha un component mental: sortir de casa, tenir horaris i mantenir contacte social evita que els dies es tornin massa iguals.
La clau és crear rutina
Juan López no parla de fer grans esforços, sinó de no quedar-se quiet. La millor estratègia sol ser senzilla com caminar cada dia, fer exercicis de força suaus dues o tres vegades per setmana i afegir moviments d'equilibri. Sempre adaptat a l'edat, a les malalties i a les recomanacions mèdiques de cada persona.
La jubilació hauria de ser una etapa per viure millor, no per apagar el cos. Descansar és necessari, però convertir el sofà en el centre del dia pot passar factura. Per això el missatge és clar: com abans es manté una rutina activa, més fàcil és conservar independència. El cos humà no entén de nòmines ni d'edat legal de retir. Entén d'ús. I quan deixa d'usar-se, comença a perdre el que encara podia conservar durant molts anys.