Juan Carlos Medina, propietari d'una benzinera: "El futur no passa per canviar benzineres per electrolineres"

La transició energètica avança, però no tots els actors del sector creuen que el camí sigui tan clar com es planteja des de les institucions. Juan Carlos Medina, propietari d'una benzinera, qüestiona obertament el model que aposta per substituir estacions de servei per punts de recàrrega elèctrica. Des de la seva experiència directa, sosté que les electrolineres no són avui un sistema funcional ni rendible, ni per als usuaris ni per als qui gestionen aquests negocis

Medina explica que el discurs oficial presenta l'electrificació com una evolució natural, però la realitat, segons ell, és molt diferent. Al seu parer, el model no respon a les necessitats reals de mobilitat. Considera que s'està forçant una transformació sense haver resolt abans els problemes estructurals que arrossega la recàrrega elèctrica a Espanya. Parlem de temps de recàrrega i d'usabilitat a llarga distància.

Una experiència fallida fins i tot amb subvencions

L'empresari posa com a exemple un cas concret: una electrolinera que va arribar a funcionar a Espanya amb fortes ajudes públiques i que, malgrat això, va tancar en tot just sis mesos. Segons la seva visió, ni tan sols amb un model pràcticament subvencionat al cent per cent es va aconseguir que fos viable. Per a Medina, aquesta dada resumeix el problema de fons, perquè si un sistema no se sosté ni quan està finançat, difícilment es pot considerar el futur del sector

Des de la seva pròpia gasolinera, relata que se li va instal·lar un carregador elèctric a cost zero, dins dels programes d'impuls a la mobilitat elèctrica. Tanmateix, lluny de suposar una oportunitat, s'ha convertit en un element inútil i que trauria si pogués. El punt de recàrrega no li genera ingressos i ocupa espai i recursos. El súmmum de la improductivitat.

Un model que no encaixa amb l'ús real

Medina insiste que les electrolineres no es poden comparar amb les benzineres tradicionals. Mentre que repostar combustible dura uns minuts i permet una alta rotació de vehicles, la recàrrega elèctrica exigeix temps molt més llargs i una rotació molt menor. La manca de rendibilitat és, per a ell, el principal obstacle. De fet, si depengués exclusivament de criteris empresarials, prescindiria del carregador elèctric instal·lat a la seva estació.

El missatge que llança és que la transició energètica no pot construir-se a base d'imposicions ni de solucions que no funcionen a la pràctica. Medina defensa que el sector necessita alternatives realistes, tecnològicament madures i econòmicament sostenibles. Al seu entendre, el futur de la mobilitat no passa per replicar el model de la gasolinera amb electrolineres.